TOLOSA A LLEIDA

Imatge

Com us anunciàvem, els passats dies 17 i 18 de maig, una delegació de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés va visitar la Universitat de Lleida, en el marc de l’intercanvi internacional que en matèria occitana han establert aquests dos centres d’ensenyament superior. Fins a nou tolosans (entre professors, estudiants i investigadors) van ser rebuts a la universitat catalana més veterana, que al mateix temps és l’única que ofereix la possibilitat de seguir uns estudis superiors reglats sobre la llengua i la literatura occitanes. Una desena d’estudiants del grau en filologia catalana i occitana van encarregar-se de les tasques d’acolliment dels estudiants occitans, que va incloure entre altres coses iniciacions a la gastronomia catalana i diversos moments de lleure per practicar la llengua de Mistral. En la delegació tolosana calia comptar-hi els professors Joan-Francés Courouau, Joèla Ginestet, Jacme Gourc i Patric Sauzet (tots ells figures de renom, prestigi i reputació en l’àmbit de la filologia occitana), a més dels investigadors Danièl Perissé i Cecila Noilhan.

Les sessions van iniciar-se dimarts al matí de la mà de Patric Sauzet (introduït per Ramon Sistac), amb una exposició sobre fets analògics i vocal temàtica en la morfologia verbal occitana, amb dades dialectològiques abundants provinents d’atles lingüístics, que va servir també per donar a conèixer el seu darrer llibre (Conjugaison occitane, IEO, 2016) i també el projecte Symila. Posteriorment, va prendre el relleu la professora Joèla Ginestet (presentada per Jordi Malé), especialista en literatura occitana contemporània (que precisament acaba de publicar una edició i traducció dels poemes d’August Forés, una figura cabdal en el naixement de l’occitanisme contemporani), que va encarregar-se de presentar la producció poètica de Max Roqueta, i alhora d’establir comparacions amb l’escriptor català Josep Sebastià Pons. A la tarda va tenir lloc una taula redona on estudiants i professors de les dues universitats van poder intercanviar impressions sobre projectes en curs al voltant de la llengua occitana, entre els quals s’hi comptaven experiències d’estudiants de la Universitat de Lleida en l’àmbit de la subtitulació de films o el voluntariat en activitats culturals en territori occità, a més d’experiències d’intercanvi Erasmus. La taula redona va ser conduïda per Manel Zabala (escriptor, traductor i presentador de l’informatiu en occità de Barcelona Televisió, actualment estudiant a la Universitat de Lleida, en pràctiques a la Càtedra d’Estudis Occitans) i va comptar amb la participació de Xavier Moral (de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya) i Joanjo Ardanuy (coordinador de la Mòstra de cinèma occitan de la mateixa Generalitat). La tarda va acabar amb una visita a la seu de Pagès Editors, editorial de referència a casa nostra, l’única de tot el país que disposa de quatre línies de publicació en llengua occitana. Professors i estudiants occitans i catalans van ser rebuts de manera exquisida per la directora de l’editorial, Eulàlia Pagès, que els va fer conèixer totes les instal·lacions així com la producció occitana que es fa a Lleida.

L’endemà al matí es va iniciar amb una sessió de Joan-Francés Courouau (introduït per Jordi Suïls), especialista en literatura occitana moderna, que acaba de publicar el volum La Langue partagée. Ecrits et paroles d’oc (1700-1789), que és coordinador del proper congrés de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, que tindrà lloc l’any que ve a Albi. En aquest cas, Couroau -que també té responsabilitats en ensenyament lingüístic a la Universitat de Tolosa- havia acceptat d’exposar als estudiants i professors lleidatans la docència en filologia occitana que actualment es du a terme a la capital occitana a nivell universitari. També va presentar formalment el conveni europeu que han establert les dues universitats, que permet a partir d’ara una mobilitat regular d’alumnes i professors entre Lleida i Tolosa. La sessió de cloenda va anar a càrrec de Jacme Gourc, reconegut medievalista tolosà, que va encarregar-se de la imprescindible referència a l’edat d’or de la literatura occitana, que va abordar la figura dels castiagilós en una altra excel·lent i molt entretinguda intervenció. Gourc va ser presentat per Miquel Pueyo, director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, que va encarregar-se doncs de cloure formalment aquestes jornades.

La Càtedra d’Estudis Occitans fa una valoració molt positiva d’aquest intercanvi amb els professors i estudiants de la Universitat de Tolosa, que esperem que continuï per molts anys i que desemboqui encara en molts més projectes comuns que han de beneficiar la docència i la investigació en filologia occitana. Agraïm, d’altra banda, a la delegació de Lleida de l’Institut d’Estudis Catalans i al Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida la seua participació i implicació en aquestes petites jornades occitanes, i als estudiants del grau en filologia catalana i occitana de Lleida la seua excel·lent predisposició i el seu entusiasme cap a aquesta nova visita tolosana, que per altra banda esperem que es repeteixi ben aviat.

A la pàgina de Facebook dels estudis d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés hi trobareu més imatges d’aquest nou intercanvi. També en podeu trobar al Facebook del Departament de Filologia Catalana i Comunicació. Una crònica de la visita tolosana la podeu llegir en portals d’informació d’àmplia difusió com Jornalet i Racó Català. També podeu escoltar el poadcast del programa Meddia Aranés (minut 25:18), informatiu en occità de Catalunya Ràdio, que va entrevistar Joan-Francés Couroau, Aitor Carrera i Patric Sauzet.

 



TOLOSA A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Imatge

Com ja sabeu, la Universitat de Lleida i la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés mantenen un intercanvi en matèria occitana. Després que els lleidatans visitessin Tolosa fa un mes, en el marc de la Setmana occitana, ara és el torn que els tolosans visitin Lleida.

Durant els dies 16, 17 i 18 de maig, per tant, a més de la preceptiva acollida d’estudiants occitans per part d’estudiants catalans, tindran lloc a la Universitat de Lleida o a la ciutat diverses activitats referides a la llengua i la literatura occitanes adreçades als estudiants del grau en filologia catalana i occitana i, en general, a la resta de la comunitat universitària. PROGRAMA DEFINITIU

Els professors que impartiran sessions als estudiants catalans són Joan-Francés Courouau, Joèla Ginestet, Jacme Gourc i Patric Sauzet.

-Joan-Francés Courouau és professor de literatura occitana moderna a la Universitat de Tolosa, especialitzat en els segles XVI i XVII, coordinador del congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans que tindrà lloc a Albi l’any 2017 (que succeeix al de Lleida de 2014), i ocupa càrrecs de responsabilitat en matèria d’ensenyament lingüístic a l’UT2J. Acaba de publicar La langue partagée. Ecrits et paroles d’oc (1700-1789) (Ginebra, Droz).

-Joèla Ginestet és professora de literatura occitana contemporània a la Universitat de Tolosa, especialista en alguns dels noms més destacats de la producció literària dels darrers dos segles o de l’occitanisme (Joan Bodon, Felip Gardy, August Forés…) i també del poeta gascó Joan-Giraud d’Astròs, del segle XVII, del qual va publicar un extens estudi lingüístic.

-Patric Sauzet és professor de lingüística occitana a la Universitat de Tolosa, i un dels lingüistes occitans contemporanis de referència. Vicepresident del Congrès Permanent de la Lenga Occitana, antic president del Conselh de la Lenga Occitana i professor a París i Montpeller, ha publicat recentment un volum de conjugació occitana, qüestió que serà l’objecte de la seua intervenció a Lleida.

-Jacme Gourc és professor de literatura occitana medieval a la Universitat de Tolosa. A més de les seues múltiples publicacions de temàtica medieval, destaquem la coedició de les actes del V Congrés internacional d’estudis occitans, que va tenir lloc a Tolosa l’any 1996, o dels estudis d’homenatge al dialectòleg Xavier Ravier.

Al costat d’aquestes sessions, cal remarcar altres activitats complementàries com una presentació i taula redona dels treballs i projectes en curs al voltant de l’occità (a la Universitat de Lleida però també en el marc institucional, amb presència de la Generalitat de Catalunya) o la visita de Pagès Editors, l’única editorial catalana que disposa de quatre línies de publicacions en occità.



Activitats occitanes fins al 24 d’octubre

Imatge

21 d’octubre. Jornada acadèmica “Les llengües minoritàries i la seua protecció legal. La situació de l’occità aranès”

El proper dimecres 21 d’octubre de 2015, el Departament de Filologia Romànica, el Departament de Filologia Catalana i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona organitzen la jornada acadèmica Les llengües minoritàries i la seua protecció legal. La situació de l’occità aranès. L’objectiu de la jornada és analitzar, des d’una perspectiva general i comparada a nivell europeu, quin és el marc legal per a l’aranès.

Programa de la jornada

17-17.05 Presentació, a càrrec del Dr. J. E. Gargallo (UB).
17.05-17.15 Intervencions institucionals
17.15-18 Comunicació La varietat de la protecció de les modalitats lingüístiques a Itàlia, a càrrec del Dr. G. Poggeschi (UdS).
18-18.45 Comunicació L’occità aranès: evolució sociolingüística i perspectives, a càrrec del Dr. Aitor Carrera (UdL).
18.45-19.30 Comunicació La Llei 35/2010, de l’occità, antecedents i potencialitats, a càrrec de la Dra. Eva Pons (UB).
19.30-20 Col·loqui-debat, moderat pel Dr. F. Xavier Vila (UB).

L’acte tindrà lloc a la Sala de Professors (5è pis edifici Josep Carner UB), de les 17.00 a les 20.00h.

Podeu descarregar la informació de l’acte a través del següent enllaç: Les llengües minoritàries i la seva protecció legal. La situació de l’occità aranès – 21/10/15

22 d’octubre. Presentació de L’hora de marxar de Sèrgi Javaloyès a la Universitat de Lleida

El proper dijous dia 22, a les 12, a la sala de juntes de la segona planta de l’Edifici del Rectorat, presentarem la novel·la L’hora de marxar, de l’escriptor occità Sèrgi Javaloyès, recentment publicada per Pagès. És la traducció catalana de L’òra de partir, un relat en gran mesura autobiogràfic, sobre l’experiència d’un nen durant la guerra de la independència algeriana i la posterior fugida i acollida en una família dels Pirineus bearnesos. Té a veure amb el descobriment que el mateix Javaloyès (descendent d’alacantins establerts a Orà) va experimentar de la cultura occitana en un moment de trasbals polític. La traducció catalana ha anat a càrrec del professor Jordi Suïls, professor adscrit a la Càtedra d’Estudis Occitans. Recordem, per cert, que Javaloyès ja va col·laborar amb membres del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, a través del Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu en l’organització d’algunes de les trobades d’escriptors al Pirineu, com la que va tenir lloc l’any 2009 a Auloron-Senta Maria, que va comptar amb la participació de la Càtedra d’Estudis Occitans.

L’acte comptarà, doncs, amb la presència del mateix Suïls i de l’autor, que es referirà igualment al moment actual de la literatura occitana. Cal tenir en compte que Javaloyès n’és un dels noms importants. A més de diverses novel·les i d’una obra poètica remarcable, ha publicat un assaig sobre sociolingüística i manté una col·laboració regular en mitjans periodístics. En aquest enllaç o en aquest altre hi podeu trobar una semblança biogràfica i bibliogràfica de Javaloyès.

24 d’octubre. Gran manifestació per la llengua occitana a Montpeller

El proper 24 d’octubre, el col·lectiu Anem Òc! convoca una nova manifestació per l’oficialització de la llengua occitana a l’Estat francès. Si les manifestacions precedents havien tingut lloc a Carcassona, Besiers i Tolosa, aquesta vegada serà el torn de Montpeller, que probablement podrà veure desfilar pels seus carrers desenes de milers de persones que reivindicaran un reconeixement superior per a la llengua occitana.

La manifestació s’iniciarà a les dues de la tarda a l’Esplanada Charles de Gaulle, i compta amb el suport de nombroses entitats i associacions occitanistes. Aquesta –previsiblement– gran manifestació comptarà també amb un vilatge occitan durant tot el dia i un concert final que inclourà també balls i danses populars.

Trobareu tota la informació sobre la manifestació en aquest enllaç. També podeu seguir-ne totes les novetats a través de Twitter.



Jornades d’intercanvi cultural

Imatge

Aquest proper cap de setmana tindran lloc a Tolosa les X Jornades d’Intercanvi Cultural. Organitzades per la Societat Verdaguer i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), aquestes jornades compten enguany amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, de la Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic i de la secció d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés. Entre els organitzadors, hi consta també el professor Josep Maria Domingo, a qui hem tingut el privilegi de tenir al nostre costat a la mateixa Càtedra d’Estudis Occitans.

Del 10 al 12 d’octubre, doncs, els participants no només podran conèixer les ciutats d’Albi i la mateixa Tolosa (guiats per Danièl Perissé), sinó que assistiran a conferències sobre els lligams que uneixen el català i l’occità. D’aquesta manera, el dia 10 d’octubre, Montserrat Comas, de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, dissertarà sobre les relacions occitanocatalanes al segle XIX a la coneguda Biblioteca d’Estudis Meridionals. El dia 12, Aitor Carrera s’encarregarà d’exposar la situació de l’occità a Catalunya, en una intervenció a l’Ostal de la Recèrca de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés.

Per obtenir més informació sobre les Jornades (i llegir el programa complet), cliqueu aquí.

 

Tolosa i Lleida juntes per l’occità (segona part)

Imatge

Si fa un mes enrere professors i estudiants d’occità de la Universitat de Lleida van visitar la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés, aquesta darrera setmana –a partir del dia 27 de maig i durant diversos dies– han estat els professors i estudiants d’occità tolosans que han visitat la capital interior del Principat. Aquest viatge s’emmarca en la col·laboració establerta entre les dues universitats en matèria d’occità, que s’ha materialitzat en la signatura d’un conveni internacional Erasmus+ que ha de permetre intercanviar estudiants i professors en els anys que vénen i obrir la porta eventualment a d’altres fórmules de col·laboració més estretes. Tot plegat contribuirà a reforçar els estudis occitans de nivell superior a banda i banda de la frontera.

La delegació tolosana estava formada per una desena de persones, sobretot estudiants, però també professors i investigadors. Durant diversos dies els estudiants catalans i occitans han pogut assistir conjuntament a sessions de professors de Lleida i de Tolosa, després d’una rebuda inicial a càrrec del director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, Miquel Pueyo. Per la banda occitana, Jacme Gourc –que va ser presentat per la medievalista Isabel Grifoll— va encarregar-se de fer una introducció a la important figura literària de Guilhèm de Peitieus. Joèla Ginestet, per la seua banda, que va ser presentada per Josep Maria Domingo, va repassar la literatura occitana contemporània des de moments anteriors al Felibritge fins a l’actualitat. Del costat català, Ramon Sistac va impartir una sessió sobre els contactes lingüístics occitanocatalans al Pirineu central que va servir per remarcar els lligams de les terres ponentines i occitanes, i Aitor Carrera una ràpida introducció al gascó, amb especial referència als parlars aranesos. A més de les classes, també van tenir lloc altres activitats, com un debat-aperitiu sobre la política lingüística de l’occità que va poder comptar amb la presència de Xavier Moral (de la Direcció General de Política Lingüística), presentat per Albert Turull, i del professor Jordi Suïls. Els estudiants i professors occitans i catalans també van tenir l’oportunitat de fer un recorregut històric pels carrers de la ciutat de Lleida de la mà del professor Joan Busqueta, Degà de la Facultat de Lletres, i per visitar la Seu Vella, on van ser també excel·lentment guiats per Pep Tort, director del Consorci de la Seu Vella.

Com dèiem més amunt, estem convençuts que això serà el començament d’una gran col·laboració.FOTO-3-redusida

A la pàgina de Facebook dels estudis d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés hi trobareu més imatges.

Els estudiants d’occità de Sent Gaudenç i L’Isla de Baish visiten la Universitat de Lleida

Imatge

Ahir dimecres 29 d’abril la Universitat de Lleida va rebre la visita de cinquanta estudiants d’occità vinguts dels liceus (o instituts) Bagatelle de Sent Gaudenç (al departament de l’Alta Garona) i Joseph Saverne de L’Isla de Baish (al Gers), viles gascones situades a l’actual regió francesa de Migdia-Pirineus.

Aquests estudiants, que realitzen un viatge a Catalunya, han fixat el seu centre d’operacions a Lleida, on abans de la visita a la Universitat ja van poder veure llocs emblemàtics com la Seu Vella, el barri antic o els Camps Elisis, entre altres. De fet, abans de Lleida, havien fet escala a la Vall d’Aran. Els estudiants gascons anaven guiats pels professors Joan-Pau Ferré (autor i traductor de diverses obres literàries en gascó, que és alhora president de l’Ostau Comengés, que agrupa les entitats occitanistes del Comenge, país immediatament veí de la Vall d’Aran) i Nicolau Rei-Bèthvéder (escriptor, periodista i autor, entre altres, d’un diccionari del gascó tolosà).

Els estudiants occitans van ser rebuts al Saló Víctor Siurana pel Rector Roberto Fernández, que va fer explícit el compromís de la Universitat de Lleida amb l’occità i que va remarcar-ne la seua singularitat en matèria d’ensenyament i de recerca relacionats amb la llengua d’oc, ja que disposa dels únics estudis de Filologia Catalana i Occitana i de l’única Càtedra d’Estudis Occitans de tot l’Estat espanyol. També hi va prendre part el Dr. Antoni Jové, coordinador del Rectorat. Per la seua banda, el Degà de la Facultat de Lletres, el Dr. Joan Busqueta, va guiar els estudiants per tot l’edifici històric de la Universitat de Lleida, va remarcar els lligams seculars –i el deute– que la ciutat de Lleida i les terres de Ponent tenen amb Occitània i els va iniciar a la mateixa història de la nostra institució, primera universitat peninsular de la Corona d’Aragó, nascuda a imatge i semblança de la de Tolosa de Llenguadoc. El Departament de Filologia Catalana i Comunicació va ser-hi representat a través del seu director, el Dr. Miquel Pueyo; el director de la Càtedra d’Estudis Occitans, Aitor Carrera, i el catedràtic Amadeu Viana, a més de diversos estudiants d’occità que van poder posar en pràctica les seues competències lingüístiques.

Des de la Càtedra d’Estudis Occitans fem una valoració positiva d’aquesta trobada. D’una banda, agraïm als nostres visitants de Sent Gaudenç i l’Isla de Baish el seu interès a visitar la nostra Universitat. D’una altra, donem les gràcies a les nostres autoritats acadèmiques i altres membres de la comunitat universitària pel seu suport i la seua ajuda a l’hora de fer possible aquesta experiència.

(Les fotos són de la Beatriu Barranco, estudiant en pràctiques a la Càtedra d’Estudis Occitans; en aquest enllaç i en aquest altre hi teniu fotos del Miquel Pueyo)

Lleida i Tolosa juntes per l’occità

Imatge

Durant aquesta setmana estudiants del Grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida s’han desplaçat fins a la capital occitana per fer una estada a la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés, amb l’objectiu d’aprofundir en els seus coneixements de llengua i literatura occitanes i de conèixer millor la realitat del país. Els nostres alumnes, doncs, han tingut l’oportunitat d’assistir a diverses sessions referides a la llengua d’oc al costat dels estudiants d’aquella universitat occitana, en el marc d’un intercanvi que el mes vinent tindrà una segona part precisament a Lleida, on els universitaris de Tolosa seran acollits pels catalans. Els estudiants lleidatans que hi van participar cursen actualment les assignatures “Introducció a la llengua occitana” i “Dialectologia catalana i occitana”, impartides respectivament pels professors Aitor Carrera i Ramon Sistac, que també van desplaçar-se fins a Tolosa.

Els lleidatans van tenir el privilegi d’assistir, per tant, durant tres dies, a sessions impartides pels professors Gilles Couffignal, Patric Sauzet, Joèla Ginestet i Joan-Francés Courouau. D’altra banda, el professor Ramon Sistac va encarregar-se de fer una presentació de la situació sociolingüística de la llengua catalana, així com de la gestió de la seua diversitat dialectal, als universitaris tolosans. A més dels cursos pròpiament dits, els estudiants catalans també van poder assistir a la sessió Acamp Jove Recèrca Occitana, on diversos estudiants de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés van presentar els resultats i el desenvolupament de les seues investigacions de màster, i participar al costat dels seus homòlegs occitans en una visita guiada pel centre històric de la ciutat de Tolosa guiada per Danièl Perissé, que els va conduir fins i tot a la cripta de la incomparable basílica de Sant Serní o a la impressionant església dels Jacobins.

Com dèiem, aquesta estada dels ponentins a Tolosa serà seguida per una estada dels tolosans a Lleida durant el proper mes de maig, que ha d’obrir la porta a intercanvis regulars d’estudiants i de professors en els cursos acadèmics immediats, cosa que sens dubte reforçarà els estudis d’occità a banda i banda de la frontera política i contribuirà a consolidar la llengua de Bodon en el sistema universitari català. Aquest primer intercanvi, doncs, ha de ser un primer pas en el procés d’interacció entre les universitats de Lleida i Tolosa, que ja han signat un conveni europeu en aquesta direcció.

Evidentment, des de l’òptica lleidatana només podem fer un diagnòstic molt positiu d’aquests dies a Tolosa, i agrair al mateix temps als professors Ginestet, Couffignal, Sauzet, Courouau o Gourc, així com a tots els extraordinaris estudiants d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés, la seua esplèndida acollida amb els catalans i la seua gran qualitat humana.

Continuarà…

(Podeu trobar més imatges a la pàgina de Facebook dels estudis d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés)

Tilbert D. Stegmann a la Universitat de Lleida

Imatge

AMBAIXADOREl català, l’occità i la romanística vistos des d’Alemanya

Dia: dimarts, 17 de març de 2015

Hora: 12:00 hores

Lloc: Sala de Juntes del Tercer Pis (Rectorat)

 

El proper dia 17 de març comptarem amb la presència de Tilbert D. Stegmann, catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt am Main (Alemanya), que ens oferirà una xerrada sobre la visió que es té del català i de Catalunya, així com de l’occità, en els països germànics. El motiu d’aquesta xerrada és la publicació del seu darrer llibre, de caràcter autobiogràfic, anomenat Ambaixador de Catalunya a Alemanya (Pagès Editors, 2014), en el qual repassa la seua trajectòria acadèmica i vital, que el va conduir a la descoberta de la llengua catalana i de nombroses altres llengües romàniques, entre les quals l’occità, amb qui Til Stegmann ha tingut també una relació ben estreta. És una ocasió sens dubte única a Lleida per conèixer millor la figura d’aquest prestigiós catalanista i romanista, que Francesc de Borja Moll va anomenar “cavaller errant de la catalanitat” i Manuel Vázquez Montalbán “el catalanòfil número u”. Els membres de la comunitat universitària de la UdL, així com tots aquells que ho desitgin, podran tenir una visió més detallada tant de la figura de Til Stegmann com de tot allò que des d’Alemanya es fa per donar a conèixer les llengües pròpies del nostre país: el català i l’occità.

Til Stegmann ha dut tota mena d’iniciatives per donar a conèixer la realitat catalana i les llengües romàniques a Alemanya. Organitzador d’esdeveniments com les Setmanes Catalanes a Berlín o Karlsruhe (entre altres ciutats), fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt o de l’Associació Germanocatalana o de la coneguda revista Zeitschrift für Katalanistik, Stegmann és autor de centenars de publicacions de temàtica catalana, que van de l’assaig a la lexicografia o la literatura, passant pel conegut Decàleg del catalanoparlant, que va arribar al milió d’exemplars. A més, ha impulsat el mètode d’aprenentatge simultani de les llengües romàniques EuroComRom (amb presència de l’occità), publicat en tretze varietats diferents, en les quals es posa en evidència que la comunicació entre parlants de llengües romàniques no ha de passar necessàriament per l’anglès. També hem de vincular-lo al mètode d’intercomprensió entre les llengües germàniques (EuroComGerm) i eslaves (EuroComSlav). Entre els nombrosos guardons obtinguts per Stegmann destaquen la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi Ramon Llull (2006) o el Premi Pompeu Fabra (2008).

Al volum Ambaixador de Catalunya a Alemanya, Stegmann repassa nombrosos episodis que serveixen no només per reconstituir la seua vida (que s’ha caracteritzat per una defensa permanent de la catalanitat a l’exterior), sinó per obtenir una panoràmica del món cultural català de les darreres dècades, amb un inventari llarguíssim de les principals figures del país amb què Stegmann ha estat en contacte (des de Pau Casals a Antoni Tàpies, passant per Joan Fuster, Salvador Dalí o Joan Brossa). També s’hi expliquen els seus vincles amb la llengua occitana, iniciats l’any 1975 a l’Escòla Occitana d’Estiu, i continuats amb la coneixença personal de Robèrt Lafont, Joan Larzac o Ives Roqueta. De fet, “Mistral i els catalans” va ser el tema de la conferència que li va servir per obtenir una plaça de professor a la Freie Universität de Berlin durant la primera meitat dels vuitanta.

Us esperem el dia 17 de març.Ambaixador de Catalunya a Alemanya (Udl)

Activitats que s’acosten: de Lleida a Munic passant per Barcelona

Imatge

drapeu

S’acosten activitats relacionades amb l’occità -culturals o acadèmiques- prou rellevants amb una participació activa de la Càtedra d’Estudis Occitans, que tenen a veure amb aquesta recta final de l’any 2014 i el proper 2015, que ens han de dur de Lleida a Munic passant per Barcelona.

Lleida

Com és tradicional, Lleida acollirà el proper mes de desembre la cloenda de la Mòstra de Cinèma Occitan, que va iniciar-se el passat 15 de juny a la capital de Ponent, precisament en la preinauguració de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans que va acollir més de dues-centes persones vingudes de tot el planeta a la Universitat de Lleida. La Mòstra compta amb la participació activa d’estudiants de la UdL en la realització de subtítols en occità i català gràcies a un conveni entre la Càtedra d’Estudis Occitans i la Generalitat de Catalunya que va ser oficialitzat públicament el passat 16 de juny per l’Honorable Senyor Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el Magnífic Senyor Roberto Fernández, Rector de la Universitat de Lleida. Aquest darrer acte de la Mòstra a Lleida tindrà lloc el proper dilluns 15 de desembre al CaixaFòrum de Lleida (Avinguda de Blondel, 3) en doble sessió, a les set i les deu del vespre. Es projectarà el film L’Ultimo Anno, que s’interessa per la vida tradicional a les valls occitanes del Piemont.

Barcelona

De tant en tant, més enllà de l’activitat universitària regular sobre l’occità que es porta a terme a la Universitat de Lleida, és costum que el món acadèmic realitzi alguna mena de trobada de matèria occitana a la capital del Principat, que serveix per reflexionar sobre la situació actual de la llengua d’oc a Barcelona i per acostar-la als habitants del cap i casal. Sota l’organització del professor de lingüística romànica i membre de l’IEC José Enrique Gargallo, el proper 24 de novembre es durà a terme doncs la sessió Reptes i perspectives dins l’espai occità a la Universitat de Barcelona. Hi prendran part: Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Unversitat de Lleida; Domergue Sumien, lingüista i sociolingüista occità que no només ha estat un membre rellevant del Conselh de la Lenga Occitana sinó també, entre altres organismes, del comitè científic de l’Onzè Congrés de l’AIEO que es va celebrar a Lleida. L’acte comptarà també amb la participació de Roger Ferran, un estudiant de Malgrat de Mar que tindrà l’oportunitat de referir-se al seu treball de recerca de batxillerat sobre el parlar occità de La Gàrdia, a Calàbria, que va alçar-se amb el guardó del 25è certamen de Joves Investigadors.

Munic

Aquells investigadors que ho vulguin, poden fer propostes de comunicació per participar al setè Obrador de Lingüistica Occitana que, per primer cop, se celebrarà fora de les fronteres occitanes i, fins i tot, romàniques: tindrà lloc a Munic, a Alemanya, del 6 al 8 de juliol de 2015, sota el guiatge de l’occitanista Daniela Müller. Aquest Obrador, que es troba sota el paraigua de l’associació Lingüistica Occitana, és una oportunitat per actualitzar la recerca sobre la llengua occitana més enllà dels congressos trianuals de l’AIEO. En el comitè científic la representació de la Càtedra d’Estudis Occitans està assegurada per Aitor Carrera i Jordi Suïls.

Adéu sentit a Pèire Bèc

Imatge

Aquest 30 de juny, a l’edat de 92 anys, ens ha deixat Pèire Bèc. Professor a la Universitat de Peiteu, Pèire Bèc, que va passar la infantesa al Comenge, havia excel·lit en nombrosos àmbits, sempre relacionats amb la llengua occitana. D’una banda, en el de la lingüística, domini en què ens ha llegat un magnífic treball sobre la transició entre el gascó i el llenguadocià al Comenge i el Coserans, a més d’altres treballs de tipus dialectològic (alguns dels quals derivaven també de la seua excel·lent tesi doctoral) i manuals de filologia romànica o d’introducció lingüística a l’occità. D’un altre costat, en el de la literatura medieval, amb diversos volums monogràfics que van fer de Bèc un dels pocs científics que, després de ser ja una referència en l’àmbit lingüístic, acabava esdevenint també una referència en la literatura de l’Edat Mitjana, amb produccions imprescindibles sobre el món trobadoresc. Bèc també va conrear la literatura en occità, amb obres que han estat llegides almenys algun cop per gairebé tots els occitanistes, com Lo Hiu tibat o Contes de l’unic. En un altre àmbit, el treball La langue occitane és segurament el llibre de vulgarització sobre la llengua occitana que ha tingut més difusió dins i fora de l’Estat francès. No oblidem tampoc que Pèire Bèc va ser qui va teoritzar les bases de l’estandardització de l’occità mitjançant el seu article Per una dinamica novèla de la lenga de referéncia, l’any 1972. De fet, Bèc mateix va ser qui va adaptar al dialecte gascó la normativa alibertina, juntament amb el mateix Loís Alibèrt. En aquesta mateixa línia de codificació de la llengua, va participar en la fixació gràfica de l’aranès a principi dels anys vuitanta. En l’acció occitanista, recordem que Pèire Bèc va contribuir a fundar l’Institut d’Estudis Occitans a la fi de la Segona Guerra Mundial.

La Càtedra d’Estudis Occitans expressa el seu dol per una pèrdua tan important per al món científic i acadèmic.