La Càtedra

La Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida va ser creada l’any 2005 a instàncies del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, aprovada en el Consell de Govern del dia 1 de febrer del 2005. El seu reglament intern fixa que la Càtedra és un organisme vinculat al Departament, i que la direcció de la Càtedra serà exercida pel director o directora del mateix Departament o persona en qui delegui. L’objectiu principal de la Càtedra d’Estudis Occitans és vehicular les qüestions relatives a la llengua i la filologia occitanes a la Universitat de Lleida.

La Càtedra d’Estudis Occitans és el resultat de la consolidació de la docència i la recerca sobre la llengua i la literatura occitanes a la Universitat de Lleida, que s’inicia durant els anys vuitanta i que es consolida en els decennis posteriors. L’activitat actual sobre l’occità de la Càtedra és indissociable de l’existència del Grau d’Estudis Catalans i Occitans que ofereix la Universitat de Lleida. Aquest grau universitari, que va començar la singladura durant el curs acadèmic 2008-2009, és l’únic de tot l’Estat espanyol que permet accedir a una titulació superior de filologia catalana i occitana.

El procés de consolidació de la Càtedra d’Estudis Occitans va unit a la progressiva consolidació de la docència sobre la llengua i la literatura occitanes que s’ha dut a terme a la Universitat de Lleida. La presència puntual de matèries d’occità a la Facultat de Lletres ara fa ja un quart de segle, va ser seguida per una implantació sòlida de la llengua occitana (específicament, de la varietat aranesa) a la Facultat de Ciències de l’Educació fa més d’una dècada, que ha precedit la creació del Grau en Estudis Catalans i Occitans un altre cop a la Facultat de Lletres.

Actualment formen part de la Càtedra d’Estudis Occitans sis professors i investigadors vinculats al Departament de Filologia Catalana i Comunicació:

            Aitor Carrera i Baiget (director)

            Josep Maria Domingo i Clua

            Isabel Grifoll i Àvila

            Ramon Sistac i Vicén

            Jordi Suïls i Subirà

            Albert Turull i Rubinat

Anteriorment, en tant que directors del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, havien estat també directors de la Càtedra d’Estudis Occitans els professors Xavier Macià, Jordi Suïls, Albert Turull i Núria Perpinyà.

Les relacions de Lleida i de la seua universitat amb els territoris occitans sempre han estat constants i estretes. La ciutat de Lleida –i, de fet, el conjunt de les comarques de Ponent i del Pirineu immediat– no només ha estat històricament un lloc de trànsit entre Catalunya i Occitània, sinó sovint també un indret de refugi i de pas per a força occitans de diferents èpoques. Ho prova, per exemple, la presència d’estudiants i fins de rectors occitans al medieval Estudi General de Lleida, i fins i tot el fet que en un dels setges de la capital interior de Catalunya hi participés el cavaller gascó que va inspirar Dumas per al seu D’Artanhan, setge que podem recordar a través de la cançó occitana Au país de Lerida.

Lleida és la capital administrativa de l’única zona occitana de l’Estat espanyol, la Vall d’Aran, i és també on van a parar –després que les reculli el Segre– les aigües de la Noguera Pallaresa, que naix precisament al Pla de Beret, al municipi de Naut Aran, a pocs metres de la Garona, que desemboca a Bordeus i que forma una de les dues grans conques hidrogràfiques d’Occitània. La ciutat de Lleida no només és la referència de les qüestions occitanes a Catalunya des d’un punt de vista universitari, sinó que ha acollit nombroses iniciatives culturals relacionades amb l’occità en els camps dels mitjans de comunicació o de l’edició, pública i privada. De fet, la capital de les comarques de Ponent és molt probablement avui el lloc del món en què s’editen més llibres en llengua d’oc si deixem de banda el mateix territori occità. Qui sap si per això, anticipant-se a la història, va ser a Lleida que Jusèp Condò, el més important autor aranès, fa poc més d’un segle va començar la seua carrera literària.