Membres

AITOR CARRERA (director)

Balaguer (la Noguera), 1976.

Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida, amb una tesi de lingüística occitana, centrada en la descripció dels parlars gascons de la Vall d’Aran i l’Alt Comenge, a l’Estat francès (premi extraordinari de doctorat en filologia). Professor del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida, on s’encarrega d’impartir docència de llengua i lingüística occitanes d’ençà que hi és regular, també ha estat professor d’aranès per al Conselh Generau d’Aran. Entre altres organismes, és membre del Conselh Lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana, del Grop de Lingüistica Occitana, de l’associació Lingüistica Occitana i del consell d’administració de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, de la qual va coordinar el seu onzè congrés internacional, celebrat a Lleida l’any 2014.

És l’autor de la primera gramàtica moderna de l’aranès (Gramatica aranesa, Lleida, Pagès, 2007), del primer estudi científic de la toponímia aranesa escrit en occità (Toponímia de Bausen e des Quate Lòcs. Estudi sus eth lexic deth Baish Aran, Vielha, Conselh Generau d’Aran, 2001), del volum Entre dues frontères. Estudis de lingüistica occitana (Lleida, Pagès, 2008) i del llibre L’occità. Gramàtica i diccionari bàsics (occità referencial i aranès) (Lleida, Pagès, 2011), treball en què s’exposen per primera vegada en paral·lel i d’una manera sistemàtica les formes de l’occità referencial de base llenguadociana i les del gascó de la Vall d’Aran des d’un punt de vista gramatical i lexicogràfic. Ha publicat també l’opuscle Elements bàsics de llengua occitana (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2009) i una norantena d’altres treballs (articles i recensions) sobre dialectologia, sociolingüística, toponímia i gramàtica occitanes en volums col·lectius, revistes especialitzades (Estudis Romànics, Llengua i Literatura, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, Alazet, Llengua i Ús, Els Marges…) o altres formats. També ha estat coeditor del volum Caçaires de paraules ena Val d’Aran (Lleida, Pagès, 2009), que recollia els continguts aranesos del programa de TV3 Caçadors de paraules.

Ha presentat desenes de comunicacions sobre la llengua occitana, sovint centrats en el gascó i específicament en el gascó pirinenc, en col·loquis i congressos internacionals. Ha estat director, designat per la Generalitat de Catalunya, de la comissió lingüística d’experts en occità encarregada de fixar les formes del primer traductor automàtic occità-català.

 

JOSEP MARIA DOMINGO

El Pla de Santa Maria (l’Alt Camp), 1957.

Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1992). Del 1993 al 2000 va ser professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona i des del 2000 ho és, de la mateixa especialitat, de la de Lleida.

Ha treballat sobre qüestions diverses de literatura catalana del segle XIX i ha participat des del 1998 en diversos projectes de recerca centrats en aquest àmbit. Participà, també, en la xarxa de recerca sobre la Renaixença (1996-2006).

Ha  publicat treballs en les revistes de la seva especialitat (Llengua i Literatura, Els Marges, Revista de Catalunya, Anuari Verdaguer) i ha estat col·laborador d’obres coŀlectives (darrerament, de la Encyclopedia of Romantic Nationalism in Europe ERNiE, a cura de J. Leerssen). Ha fet una atenció especial a l’obra narrativa de Josep Pin i Soler: hi ha dedicat un llibre (Josep Pin i Soler i la novel·la, 1869-1892. El cicle dels Garriga, Barcelona, 1996) i ha participat en l’edició de les Obres de l’escriptor (Tarragona, 2002-2007). Ha tractat també de qüestions relatives al teatre (de Pin i Soler), a la poesia (de Rubió i Ors, de Verdaguer, d’Apel·les Mestres, del realisme vuitcentista) i a la crítica i la historiografia de la literatura del segle XIX (la crítica de literatura catalana en El Barcelonés de 1884 a 1890, la Historia del renacimiento literario de Francisco M. Tubino). Amb Maria Dasca i M. Àngels Verdaguer va publicar una Bibliografia sobre literatura catalana del segle xix, 1995-2000. Materials (Barcelona, 2003). Ha tingut cura (amb Rosa Cabré) d’uns Estudis sobre el positivisme a Catalunya. 1 (Barcelona / Vic, 2007) i ha preparat edicions de la Historia del renacimiento literario de Tubino (Lleida, 2005) i (amb Sandra Sarlé) de l’autobiografia de Pompeu Gener (Mis antepasados y yo. Apuntes para unas memorias, Lleida, 2007).

Ha estat membre de la comissió organitzadora de nombrosos col·loquis i jornades, i ha dirigit el projecte Barcelona i els Jocs Florals, 1859. Modernització i romanticisme, a propòsit dels 150 anys de la restauració dels Jocs Florals de Barcelona, que incorporà una exposició de la qual va ser comissari (Museu d’Història de Barcelona, 2009-2010).

És membre de la Societat Verdaguer des del 1995 i actualment és integrat a la seva comissió permanent. És al consell de redacció de la revista Llengua i Literatura, al consell assessor de de l’Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX i al consell editorial de Punctum. Forma part del consell d’edició de la col·lecció El Vuit-cents, i del comitè d’edició de les col·leccions Estudis Verdaguerians. Sèrie Segle Romàntic (Eumo / Societat Verdaguer), Obra Completa de Jacint Verdaguer (Eumo / Societat Verdaguer) i de la Biblioteca Narcís Oller (Cossetània). Del 1997 al 2006 fou assessor de la Revista de Catalunya i ara és integrat al seu consell d’edició.

 

ISABEL GRIFOLL

En construcció

 

RAMON SISTAC

Barcelona (el Barcelonès), 1958.

Dialectòleg. Llicenciat el 1980 i doctor en Filologia Catalana el 1987 per la Universitat de Barcelona (premi extraordinari de doctorat de la Facultat de Filologia el 1986-87). Professor titular de Dialectologia Catalana de la Universitat de Lleida (1988), on presta els seus serveis de docència i investigació d’ençà del 1980 (abans Universitat de Barcelona-Estudi General de Lleida) i on ha estat director del Departament de Filologia Catalana (1995-2001). Actualment (d’ençà de la seua creació, el 1993), hi dirigeix l’Oficina d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu.

És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica, des del 1999) i director de la seua delegació a Lleida (des del 2005), membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, la International Society for Dialectology and Geolinguistics, la Societat d’Onomàstica i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. També ha estat conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (1991-1995). És membre del consell de direcció del projecte Atlas Lingüístic del Domini Català de l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat investigador de la secció catalana de l’Atlas Linguarum Europæ. Ha dirigit o codirigit diversos projectes de recerca.

Ha publicat nombrosos articles i els llibres El ribagorçà a l’alta Llitera. Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta (1993), Sac de Paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995), El català d’Àneu. Reflexions a l’entorn dels dialectes contemporanis (1998), De la llengua a les dents (2004) i De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001 (2004).

Originari de la Franja de Ponent (Camporrells, la Llitera), on ha realitzat diversos estudis de dialectologia i sociolingüística, ha desenvolupat tasques d’informador de la Comissió Parlamentària de Política Lingüística de les Corts d’Aragó i és assessor de la Coordinadora de les Llengües Minoritàries d’Aragó i de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. És també director de l’àrea de Llengua i Lingüística del Centre d’Estudis Ribagorçans.

 

JORDI SUÏLS

El Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), 1968.

Doctor en filologia catalana (Universitat de Lleida, 2000). Professor Titular de Sociolingüística Occitana i Dialectologia Romànica. La seua tasca docent i investigadora s’ha centrat en la sociolingüística d’àmbit occità, especialment en relació amb el tractament de l’occità en el sistema aranès d’ensenyament multilingüe, i en afers de dialectologia occitana i catalana en l’àrea pirinenca, amb especial atenció cap a la variació sintàctica com a marc empíric per a la discussió en gramàtica teòrica. Membre de l’Institut d’Estudis Aranesi, on ha participat en la redacció de diversos materials (per exemple, Pronòms relatius, Quadèrn d’Estudi núm. 3, Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2005). Ha participat en projectes de recerca com a investigador principal (Elaboración y difusión social del occitano aranés. 1998-1999), projecte a través del qual es va implantar la docència d’aranès a la UdL i es van iniciar línies de recerca en àmbit aranès (Memòria oral a l’Alta Ribagorça. Recull, anàlisi i difusió del patrimoni. 2004-2006. Recull de patrimoni lingüística i etnogràfic en àmbit ribagorçà), en altres com a membre investigador (El estudio del cambio lingüístico en ‘tiempo real’ en diversas comunidades de habla catalana anteriormente analizadas en ‘tiempo aparente’. Sota direcció de Maria Teresa Turell, UPF).

Entre les seues publicacions, alguns articles en revistes com ara Estudis Romànics («La tasca normativitzadora per a l’occità aranès. Coexistència de normes i interferència lingüística», núm. XXV), Zeitschrift für Katalanistik («El Pirineu i la construcció nacional: el fet literari gascó a l’inici del segle XX i la seua relació amb l’àmbit català. Camelat, Sarrieu, Condò», núm. 17), Treballs de Sociolingüística Catalana («Aportacions a la teoria de la interdependència lingüística a partir de l’anàlisi de tres models d’escolarització plurilingüe a la Vall d’Aran», núm. 16) o Llengua i ús («Una enquesta de coneixement i ús de les llengües a la Vall d’Aran. Comparació entre la situació a l’any 2000 i la situació a l’any 1984», núm. 22), o algunes obres com a col·laborador (com ara Barès, V.; Lamuela, X.; Suïls, J. i Vergès, F., Es vèrbs conjugadi. Morfologia verbau aranesa, Barcelona: Llibres de l’Índex, 2003).

ALBERT TURULL

Cervera (la Segarra), 1963.

Llicenciat en filologia (Universitat de Barcelona – Estudi General de Lleida, 1986) i doctor en filologia catalana (Universitat de Lleida, 2001). Professor de secundària en excedència, i des del 1991 professor de filologia catalana a la Universitat de Lleida, on ha estat també director del Servei de Llengua i Terminologia (1992-1998) i delegat del rector per al Servei de Biblioteca i Documentació (2006-2007), entre altres càrrecs generalment vinculats al Departament de Filologia Catalana i Comunicació: coordinador d’estudis entre el 1995 i el 2001, secretari entre el 2001 i el 2005, i director des del març del 2007 fins al setembre del 2009. Fou també professor consultor de la UOC (2001-2003), i entre setembre del 2009 i juliol del 2011 ha estat el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), fundació pública de la Diputació de Lleida.

La seua tasca docent i investigadora s’ha centrat en l’onomàstica i la lexicologia catalanes, sense descuidar la dialectologia i la història de la llengua, així com en la sociolingüística, especialment en aspectes de política i planificació lingüístiques.

És autor de llibres com Els topònims de la Segarra (1991), Diversitat i política lingüística en un món global (juntament amb Miquel Pueyo, 2003) i La toponímia de les comarques de Ponent (2007), que l’any 2002 va rebre de l’Institut d’Estudis Catalans el premi Joan Coromines. Ha publicat també nombrosos articles i ressenyes sobre les matèries abans esmentades i d’altres, i ha tingut cura de l’edició de l’Inventari toponímic de les Valls d’Àneu (2004) i dels volums col·lectius Introducció a l’onomàstica (1994) i Aportacions a l’onomàstica catalana (2003).

Ha format part de diversos projectes de recerca, la major part en el si de l’Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu (grup de recerca consolidat de la UdL). És membre fundador del Grup d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i el Pirineu, i des del 1997 membre de la junta directiva de la Societat d’Onomàstica, de la qual és vicepresident des de l’any 2010.