Els estudiants d'occità de la UdL, amb Aventin, Novell (a la dreta), Turull i Sistac (part esquerra)
Ahir dimarts, 17 d’abril, els membres d’Aran Culturau van impartir una sessió sobre la Vall d’Aran a l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida, en el marc de la presentació d’un nou mapa turístic la revisió toponímica del qual ha anat a càrrec de la Càtedra d’Estudis Occitans de la mateixa universitat. La sessió estava principalment adreçada als estudiants d’occità de la mateixa Universitat de Lleida, que van respondre unànimement a la cita.
L’acte, íntegrament en aranès, va ser presentat per Ramon Sistac, membre de la Càtedra, professor de dialectologia catalana i occitana, i delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Lleida. Hi van intervenir Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans, i Claudi Aventin i Ricard Novell, membres d’Aran Culturau. Ricard Novell, autor del mapa, va fer una iniciació a la geografia aranesa mitjançant imatges àeries d’alguns dels llocs més emblemàtics de la Vall d’Aran, amb els topònims formalment regularitzats. Claudi Aventin, membre de la secció d’Història de l’Institut d’Estudis Aranesi a més d’integrant d’Aran Culturau, va encarregar-se de fer un recorregut a través del temps dels mapes de la Vall d’Aran, en què hi havia abundant toponímia, i va suggerir per tant als estudiants d’occità de la UdL possibles línies de recerca sobre els noms de lloc d’aquell país occità. En l’acte també hi va ser present Albert Turull, vicepresident de la Societat d’Onomàstica catalana (que es dedica a l’estudi de la toponímia i l’antroponímia) i membre de la Càtedra, així com una delegació d’aranesos residents a la capital del Segrià.
Aventin, Carrera i Novell amb el mapa que es presentava ahir
El resultat d’aquesta aliança entre el món associatiu aranès i el món acadèmic de la capital de Ponent ha estat la fixació sobre un mapa d’un centenar i mig de topònims. D’aquests cent cinquanta topònims, trenta ja eren macrotopònims regularitzats per les Normes Ortografiques araneses, però hi havia al voltant de cent vint microtopònims referits a muntanyes, tucs, cursos fluvials, rius, estanys o partides de la Vall d’Aran amb potencials problemes de representació formal.
En el dossier de premsa trobareu ben aviat els enllaços dels diferents mitjans digitals que s’han fet ressò d’aquesta presentació.
