Jornades d’intercanvi cultural

Imatge

Aquest proper cap de setmana tindran lloc a Tolosa les X Jornades d’Intercanvi Cultural. Organitzades per la Societat Verdaguer i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), aquestes jornades compten enguany amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, de la Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic i de la secció d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés. Entre els organitzadors, hi consta també el professor Josep Maria Domingo, a qui hem tingut el privilegi de tenir al nostre costat a la mateixa Càtedra d’Estudis Occitans.

Del 10 al 12 d’octubre, doncs, els participants no només podran conèixer les ciutats d’Albi i la mateixa Tolosa (guiats per Danièl Perissé), sinó que assistiran a conferències sobre els lligams que uneixen el català i l’occità. D’aquesta manera, el dia 10 d’octubre, Montserrat Comas, de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, dissertarà sobre les relacions occitanocatalanes al segle XIX a la coneguda Biblioteca d’Estudis Meridionals. El dia 12, Aitor Carrera s’encarregarà d’exposar la situació de l’occità a Catalunya, en una intervenció a l’Ostal de la Recèrca de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés.

Per obtenir més informació sobre les Jornades (i llegir el programa complet), cliqueu aquí.

 

Tolosa i Lleida juntes per l’occità (segona part)

Imatge

Si fa un mes enrere professors i estudiants d’occità de la Universitat de Lleida van visitar la Universitat de Tolosa-Joan Jaurés, aquesta darrera setmana –a partir del dia 27 de maig i durant diversos dies– han estat els professors i estudiants d’occità tolosans que han visitat la capital interior del Principat. Aquest viatge s’emmarca en la col·laboració establerta entre les dues universitats en matèria d’occità, que s’ha materialitzat en la signatura d’un conveni internacional Erasmus+ que ha de permetre intercanviar estudiants i professors en els anys que vénen i obrir la porta eventualment a d’altres fórmules de col·laboració més estretes. Tot plegat contribuirà a reforçar els estudis occitans de nivell superior a banda i banda de la frontera.

La delegació tolosana estava formada per una desena de persones, sobretot estudiants, però també professors i investigadors. Durant diversos dies els estudiants catalans i occitans han pogut assistir conjuntament a sessions de professors de Lleida i de Tolosa, després d’una rebuda inicial a càrrec del director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, Miquel Pueyo. Per la banda occitana, Jacme Gourc –que va ser presentat per la medievalista Isabel Grifoll— va encarregar-se de fer una introducció a la important figura literària de Guilhèm de Peitieus. Joèla Ginestet, per la seua banda, que va ser presentada per Josep Maria Domingo, va repassar la literatura occitana contemporània des de moments anteriors al Felibritge fins a l’actualitat. Del costat català, Ramon Sistac va impartir una sessió sobre els contactes lingüístics occitanocatalans al Pirineu central que va servir per remarcar els lligams de les terres ponentines i occitanes, i Aitor Carrera una ràpida introducció al gascó, amb especial referència als parlars aranesos. A més de les classes, també van tenir lloc altres activitats, com un debat-aperitiu sobre la política lingüística de l’occità que va poder comptar amb la presència de Xavier Moral (de la Direcció General de Política Lingüística), presentat per Albert Turull, i del professor Jordi Suïls. Els estudiants i professors occitans i catalans també van tenir l’oportunitat de fer un recorregut històric pels carrers de la ciutat de Lleida de la mà del professor Joan Busqueta, Degà de la Facultat de Lletres, i per visitar la Seu Vella, on van ser també excel·lentment guiats per Pep Tort, director del Consorci de la Seu Vella.

Com dèiem més amunt, estem convençuts que això serà el començament d’una gran col·laboració.FOTO-3-redusida

A la pàgina de Facebook dels estudis d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés hi trobareu més imatges.

Els estudiants d’occità de Sent Gaudenç i L’Isla de Baish visiten la Universitat de Lleida

Imatge

Ahir dimecres 29 d’abril la Universitat de Lleida va rebre la visita de cinquanta estudiants d’occità vinguts dels liceus (o instituts) Bagatelle de Sent Gaudenç (al departament de l’Alta Garona) i Joseph Saverne de L’Isla de Baish (al Gers), viles gascones situades a l’actual regió francesa de Migdia-Pirineus.

Aquests estudiants, que realitzen un viatge a Catalunya, han fixat el seu centre d’operacions a Lleida, on abans de la visita a la Universitat ja van poder veure llocs emblemàtics com la Seu Vella, el barri antic o els Camps Elisis, entre altres. De fet, abans de Lleida, havien fet escala a la Vall d’Aran. Els estudiants gascons anaven guiats pels professors Joan-Pau Ferré (autor i traductor de diverses obres literàries en gascó, que és alhora president de l’Ostau Comengés, que agrupa les entitats occitanistes del Comenge, país immediatament veí de la Vall d’Aran) i Nicolau Rei-Bèthvéder (escriptor, periodista i autor, entre altres, d’un diccionari del gascó tolosà).

Els estudiants occitans van ser rebuts al Saló Víctor Siurana pel Rector Roberto Fernández, que va fer explícit el compromís de la Universitat de Lleida amb l’occità i que va remarcar-ne la seua singularitat en matèria d’ensenyament i de recerca relacionats amb la llengua d’oc, ja que disposa dels únics estudis de Filologia Catalana i Occitana i de l’única Càtedra d’Estudis Occitans de tot l’Estat espanyol. També hi va prendre part el Dr. Antoni Jové, coordinador del Rectorat. Per la seua banda, el Degà de la Facultat de Lletres, el Dr. Joan Busqueta, va guiar els estudiants per tot l’edifici històric de la Universitat de Lleida, va remarcar els lligams seculars –i el deute– que la ciutat de Lleida i les terres de Ponent tenen amb Occitània i els va iniciar a la mateixa història de la nostra institució, primera universitat peninsular de la Corona d’Aragó, nascuda a imatge i semblança de la de Tolosa de Llenguadoc. El Departament de Filologia Catalana i Comunicació va ser-hi representat a través del seu director, el Dr. Miquel Pueyo; el director de la Càtedra d’Estudis Occitans, Aitor Carrera, i el catedràtic Amadeu Viana, a més de diversos estudiants d’occità que van poder posar en pràctica les seues competències lingüístiques.

Des de la Càtedra d’Estudis Occitans fem una valoració positiva d’aquesta trobada. D’una banda, agraïm als nostres visitants de Sent Gaudenç i l’Isla de Baish el seu interès a visitar la nostra Universitat. D’una altra, donem les gràcies a les nostres autoritats acadèmiques i altres membres de la comunitat universitària pel seu suport i la seua ajuda a l’hora de fer possible aquesta experiència.

(Les fotos són de la Beatriu Barranco, estudiant en pràctiques a la Càtedra d’Estudis Occitans; en aquest enllaç i en aquest altre hi teniu fotos del Miquel Pueyo)

Lleida i Tolosa juntes per l’occità

Imatge

Durant aquesta setmana estudiants del Grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida s’han desplaçat fins a la capital occitana per fer una estada a la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés, amb l’objectiu d’aprofundir en els seus coneixements de llengua i literatura occitanes i de conèixer millor la realitat del país. Els nostres alumnes, doncs, han tingut l’oportunitat d’assistir a diverses sessions referides a la llengua d’oc al costat dels estudiants d’aquella universitat occitana, en el marc d’un intercanvi que el mes vinent tindrà una segona part precisament a Lleida, on els universitaris de Tolosa seran acollits pels catalans. Els estudiants lleidatans que hi van participar cursen actualment les assignatures “Introducció a la llengua occitana” i “Dialectologia catalana i occitana”, impartides respectivament pels professors Aitor Carrera i Ramon Sistac, que també van desplaçar-se fins a Tolosa.

Els lleidatans van tenir el privilegi d’assistir, per tant, durant tres dies, a sessions impartides pels professors Gilles Couffignal, Patric Sauzet, Joèla Ginestet i Joan-Francés Courouau. D’altra banda, el professor Ramon Sistac va encarregar-se de fer una presentació de la situació sociolingüística de la llengua catalana, així com de la gestió de la seua diversitat dialectal, als universitaris tolosans. A més dels cursos pròpiament dits, els estudiants catalans també van poder assistir a la sessió Acamp Jove Recèrca Occitana, on diversos estudiants de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés van presentar els resultats i el desenvolupament de les seues investigacions de màster, i participar al costat dels seus homòlegs occitans en una visita guiada pel centre històric de la ciutat de Tolosa guiada per Danièl Perissé, que els va conduir fins i tot a la cripta de la incomparable basílica de Sant Serní o a la impressionant església dels Jacobins.

Com dèiem, aquesta estada dels ponentins a Tolosa serà seguida per una estada dels tolosans a Lleida durant el proper mes de maig, que ha d’obrir la porta a intercanvis regulars d’estudiants i de professors en els cursos acadèmics immediats, cosa que sens dubte reforçarà els estudis d’occità a banda i banda de la frontera política i contribuirà a consolidar la llengua de Bodon en el sistema universitari català. Aquest primer intercanvi, doncs, ha de ser un primer pas en el procés d’interacció entre les universitats de Lleida i Tolosa, que ja han signat un conveni europeu en aquesta direcció.

Evidentment, des de l’òptica lleidatana només podem fer un diagnòstic molt positiu d’aquests dies a Tolosa, i agrair al mateix temps als professors Ginestet, Couffignal, Sauzet, Courouau o Gourc, així com a tots els extraordinaris estudiants d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés, la seua esplèndida acollida amb els catalans i la seua gran qualitat humana.

Continuarà…

(Podeu trobar més imatges a la pàgina de Facebook dels estudis d’occità de la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés)

Tilbert D. Stegmann a la Universitat de Lleida

Imatge

AMBAIXADOREl català, l’occità i la romanística vistos des d’Alemanya

Dia: dimarts, 17 de març de 2015

Hora: 12:00 hores

Lloc: Sala de Juntes del Tercer Pis (Rectorat)

 

El proper dia 17 de març comptarem amb la presència de Tilbert D. Stegmann, catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt am Main (Alemanya), que ens oferirà una xerrada sobre la visió que es té del català i de Catalunya, així com de l’occità, en els països germànics. El motiu d’aquesta xerrada és la publicació del seu darrer llibre, de caràcter autobiogràfic, anomenat Ambaixador de Catalunya a Alemanya (Pagès Editors, 2014), en el qual repassa la seua trajectòria acadèmica i vital, que el va conduir a la descoberta de la llengua catalana i de nombroses altres llengües romàniques, entre les quals l’occità, amb qui Til Stegmann ha tingut també una relació ben estreta. És una ocasió sens dubte única a Lleida per conèixer millor la figura d’aquest prestigiós catalanista i romanista, que Francesc de Borja Moll va anomenar “cavaller errant de la catalanitat” i Manuel Vázquez Montalbán “el catalanòfil número u”. Els membres de la comunitat universitària de la UdL, així com tots aquells que ho desitgin, podran tenir una visió més detallada tant de la figura de Til Stegmann com de tot allò que des d’Alemanya es fa per donar a conèixer les llengües pròpies del nostre país: el català i l’occità.

Til Stegmann ha dut tota mena d’iniciatives per donar a conèixer la realitat catalana i les llengües romàniques a Alemanya. Organitzador d’esdeveniments com les Setmanes Catalanes a Berlín o Karlsruhe (entre altres ciutats), fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt o de l’Associació Germanocatalana o de la coneguda revista Zeitschrift für Katalanistik, Stegmann és autor de centenars de publicacions de temàtica catalana, que van de l’assaig a la lexicografia o la literatura, passant pel conegut Decàleg del catalanoparlant, que va arribar al milió d’exemplars. A més, ha impulsat el mètode d’aprenentatge simultani de les llengües romàniques EuroComRom (amb presència de l’occità), publicat en tretze varietats diferents, en les quals es posa en evidència que la comunicació entre parlants de llengües romàniques no ha de passar necessàriament per l’anglès. També hem de vincular-lo al mètode d’intercomprensió entre les llengües germàniques (EuroComGerm) i eslaves (EuroComSlav). Entre els nombrosos guardons obtinguts per Stegmann destaquen la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi Ramon Llull (2006) o el Premi Pompeu Fabra (2008).

Al volum Ambaixador de Catalunya a Alemanya, Stegmann repassa nombrosos episodis que serveixen no només per reconstituir la seua vida (que s’ha caracteritzat per una defensa permanent de la catalanitat a l’exterior), sinó per obtenir una panoràmica del món cultural català de les darreres dècades, amb un inventari llarguíssim de les principals figures del país amb què Stegmann ha estat en contacte (des de Pau Casals a Antoni Tàpies, passant per Joan Fuster, Salvador Dalí o Joan Brossa). També s’hi expliquen els seus vincles amb la llengua occitana, iniciats l’any 1975 a l’Escòla Occitana d’Estiu, i continuats amb la coneixença personal de Robèrt Lafont, Joan Larzac o Ives Roqueta. De fet, “Mistral i els catalans” va ser el tema de la conferència que li va servir per obtenir una plaça de professor a la Freie Universität de Berlin durant la primera meitat dels vuitanta.

Us esperem el dia 17 de març.Ambaixador de Catalunya a Alemanya (Udl)

Activitats que s’acosten: de Lleida a Munic passant per Barcelona

Imatge

drapeu

S’acosten activitats relacionades amb l’occità -culturals o acadèmiques- prou rellevants amb una participació activa de la Càtedra d’Estudis Occitans, que tenen a veure amb aquesta recta final de l’any 2014 i el proper 2015, que ens han de dur de Lleida a Munic passant per Barcelona.

Lleida

Com és tradicional, Lleida acollirà el proper mes de desembre la cloenda de la Mòstra de Cinèma Occitan, que va iniciar-se el passat 15 de juny a la capital de Ponent, precisament en la preinauguració de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans que va acollir més de dues-centes persones vingudes de tot el planeta a la Universitat de Lleida. La Mòstra compta amb la participació activa d’estudiants de la UdL en la realització de subtítols en occità i català gràcies a un conveni entre la Càtedra d’Estudis Occitans i la Generalitat de Catalunya que va ser oficialitzat públicament el passat 16 de juny per l’Honorable Senyor Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el Magnífic Senyor Roberto Fernández, Rector de la Universitat de Lleida. Aquest darrer acte de la Mòstra a Lleida tindrà lloc el proper dilluns 15 de desembre al CaixaFòrum de Lleida (Avinguda de Blondel, 3) en doble sessió, a les set i les deu del vespre. Es projectarà el film L’Ultimo Anno, que s’interessa per la vida tradicional a les valls occitanes del Piemont.

Barcelona

De tant en tant, més enllà de l’activitat universitària regular sobre l’occità que es porta a terme a la Universitat de Lleida, és costum que el món acadèmic realitzi alguna mena de trobada de matèria occitana a la capital del Principat, que serveix per reflexionar sobre la situació actual de la llengua d’oc a Barcelona i per acostar-la als habitants del cap i casal. Sota l’organització del professor de lingüística romànica i membre de l’IEC José Enrique Gargallo, el proper 24 de novembre es durà a terme doncs la sessió Reptes i perspectives dins l’espai occità a la Universitat de Barcelona. Hi prendran part: Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Unversitat de Lleida; Domergue Sumien, lingüista i sociolingüista occità que no només ha estat un membre rellevant del Conselh de la Lenga Occitana sinó també, entre altres organismes, del comitè científic de l’Onzè Congrés de l’AIEO que es va celebrar a Lleida. L’acte comptarà també amb la participació de Roger Ferran, un estudiant de Malgrat de Mar que tindrà l’oportunitat de referir-se al seu treball de recerca de batxillerat sobre el parlar occità de La Gàrdia, a Calàbria, que va alçar-se amb el guardó del 25è certamen de Joves Investigadors.

Munic

Aquells investigadors que ho vulguin, poden fer propostes de comunicació per participar al setè Obrador de Lingüistica Occitana que, per primer cop, se celebrarà fora de les fronteres occitanes i, fins i tot, romàniques: tindrà lloc a Munic, a Alemanya, del 6 al 8 de juliol de 2015, sota el guiatge de l’occitanista Daniela Müller. Aquest Obrador, que es troba sota el paraigua de l’associació Lingüistica Occitana, és una oportunitat per actualitzar la recerca sobre la llengua occitana més enllà dels congressos trianuals de l’AIEO. En el comitè científic la representació de la Càtedra d’Estudis Occitans està assegurada per Aitor Carrera i Jordi Suïls.

Adéu sentit a Pèire Bèc

Imatge

Aquest 30 de juny, a l’edat de 92 anys, ens ha deixat Pèire Bèc. Professor a la Universitat de Peiteu, Pèire Bèc, que va passar la infantesa al Comenge, havia excel·lit en nombrosos àmbits, sempre relacionats amb la llengua occitana. D’una banda, en el de la lingüística, domini en què ens ha llegat un magnífic treball sobre la transició entre el gascó i el llenguadocià al Comenge i el Coserans, a més d’altres treballs de tipus dialectològic (alguns dels quals derivaven també de la seua excel·lent tesi doctoral) i manuals de filologia romànica o d’introducció lingüística a l’occità. D’un altre costat, en el de la literatura medieval, amb diversos volums monogràfics que van fer de Bèc un dels pocs científics que, després de ser ja una referència en l’àmbit lingüístic, acabava esdevenint també una referència en la literatura de l’Edat Mitjana, amb produccions imprescindibles sobre el món trobadoresc. Bèc també va conrear la literatura en occità, amb obres que han estat llegides almenys algun cop per gairebé tots els occitanistes, com Lo Hiu tibat o Contes de l’unic. En un altre àmbit, el treball La langue occitane és segurament el llibre de vulgarització sobre la llengua occitana que ha tingut més difusió dins i fora de l’Estat francès. No oblidem tampoc que Pèire Bèc va ser qui va teoritzar les bases de l’estandardització de l’occità mitjançant el seu article Per una dinamica novèla de la lenga de referéncia, l’any 1972. De fet, Bèc mateix va ser qui va adaptar al dialecte gascó la normativa alibertina, juntament amb el mateix Loís Alibèrt. En aquesta mateixa línia de codificació de la llengua, va participar en la fixació gràfica de l’aranès a principi dels anys vuitanta. En l’acció occitanista, recordem que Pèire Bèc va contribuir a fundar l’Institut d’Estudis Occitans a la fi de la Segona Guerra Mundial.

La Càtedra d’Estudis Occitans expressa el seu dol per una pèrdua tan important per al món científic i acadèmic.

Mistral, el centenari.

Imatge

 

Un dels actes que formen part de la commemoració del centenari de la mort de Frederic Mistral serà l’exposició Frederic Mistral. La terra i els somnis. Aquesta exposició, que recorda la figura d’aquest gran escriptor (Premi Nobel de literatura) i lexicògraf occità (autor del monumental Lou Tresor dóu Felibrige, encara de referència per a tot aquell que s’interessi per la llengua d’oc), s’inaugurarà el proper 8 de maig, a les cinc de la tarda, a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Pública de Lleida.

La participació de la Càtedra d’Estudis Occitans en aquest esdeveniment és doble. D’una banda, ha intervingut en el fet que els textos d’aquesta exposició anessin a càrrec d’estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, concretament d’estudiants de literatura contemporània, sota el guiatge del professor Josep Maria Domingo, membre de la Càtedra. D’una altra banda, en la inauguració de l’exposició es projectarà la pel·lícula Frédéric Mistral, d’Alain Glasberg. Precisament aquest és un dels films que es podran veure en el marc de l’edició d’enguany de la Mòstra de cinèma occitan que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i per tant una de les pel·lícules els subtítols de la qual han anat a càrrec un altre cop d’estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, amb la supervisió de la mateixa Càtedra d’Estudis Occitans.

Participació en la Mòstra de Cinèma Occitan

Efectivament, enguany els estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans tindran un paper destacat en el marc de la Mòstra de Cinèma Occitan. Diversos estudiants que ara mateix cursen matèries de llengua occitana a la Universitat de Lleida s’encarreguen actualment de fixar el text dels subtítols en català i en occità de més de mitja dotzena de films que formaran part de la Mòstra, cosa que la Càtedra d’Estudis Occitans valora molt positivament en la mesura que no només contribueix a la difusió social de la llengua occitana, sinó a la formació filològica i lingüística dels mateixos estudiants. Tot plegat obeeix a un conveni de la Càtedra amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Mòstra, l’exposició i l’XIen Congrès de l’AIEO

Justament, amb motiu de l’Onzè Congrés Internacional d’Estudis Occitans que tindrà lloc a Lleida del 16 al 21 de juny del proper mes de juny, els congressistes tindran l’oportunitat de veure el film sobre Mistral amb subtítols en el marc del precongrés (15 de juny) i alhora gaudir de l’exposició durant tots els dies d’aquesta important trobada científica, ja que aquells dies l’exposició sobre el poeta de Malhana estarà instal·lada a l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Remarquem que el Congrés de l’AIEO, que se celebrarà per primer cop a Catalunya, acollirà més de dues-centes persones (cent cinquanta de les quals presentaran comunicacions) provinents d’una quinzena d’estats diferents (Alemanya, Regne Unit, Estats Units, Japó, Canadà, Brasil, Bèlgica, Rússia, Itàlia…) i de més de seixanta universitats de tot el planeta. Trobareu més informació sobre el congrés clicant aquí. I les estadístiques del mateix congrés concretament en aquest altre enllaç.

Robèrt Lafont, un escrivan dins lo sègle

Imatge

Amb l’arribada del desembre la Mòstra de Cinèma Occitan torna a Lleida després de recórrer el territori occità i també diverses ciutats catalanes. La Mòstra és organitzada per la Direcció General de Política Lingüística i compta, entre altres, amb el suport de la nostra universitat. Un dels seus objectius és construir una xarxa d’exhibició pública de produccions audiovisuals en occità.

Per cloure el 2013 la Mòstra projectarà a la capital de Ponent el film Robert Lafont. Un écrivain dans le siècle, una producció dirigida per Christian Passuello. Aquesta sessió, compartida amb la Filmoteca Terres de Lleida, tindrà lloc al CaixaForum Lleida (Avinguda Blondel, 3), en dues sessions: a les set de la tarda i a les deu de la nit. La presentació de la figura de Robèrt Lafont anirà a càrrec d’Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida.

Robèrt Lafont, mort l’any 2009, és un dels referents intel·lectuals indiscutibles de l’occitanisme contemporani. La seua obra conté produccions destacades en l’àmbit de l’assaig, la narració, la poesia, el teatre, la crítica i la història literàries. Membre de la Resistència durant l’ocupació alemanya, Lafont és també responsable d’importants treballs en l’àmbit lingüístic, tant des del punt de vista de la sintaxi com de l’aplicació de la normativa occitana al seu dialecte, el provençal. Polític i agitador marcadament progressista, l’Estat francès va impedir-li que es presentés a les eleccions presidencials republicanes. La Generalitat de Catalunya va atribuir-li la Creu de Sant Jordi l’any 1987. Lafont és, en definitiva, una figura clau per entendre l’Occitània contemporània.

Un tast d’occità medieval

Imatge

Un novembre més l’Orfeó Lleidatà organitza a la capital del Segrià el Festival de Músiques del Món, que cal emmarcar dins del cicle de Música Íntima a Sant Martí, del 20 al 24 de novembre. En aquesta segona edició, que tornarà a tenir com a marc l’església de Sant Martí, hi tenen cabuda composicions musicals de nombrosos orígens geogràfics, des de la fusió de cants mongols i catalans a la música índia, així com formats que van del jazz a la música electrònica.

Enguany, però, els amics de l’Orfeó Lleidatà han decidit d’incloure també la música occitana, concretament medieval, en aquest esdeveniment anual. D’aquesta manera, el proper diumenge 24 de novembre, Lleida acollirà l’actuació de Troubadours Art Ensemble, la prestigiosa formació liderada per Gérard Zuchetto, sota el títol Els trobadors de la llengua d’oc, les arrels de les llengües medievals. Aquesta actuació tindrà un pròleg amb participació de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida de la mà de la nostra especialista en literatura medieval, la doctora Isabel Grifoll, que tindrà l’oportunitat d’impartir una conferència que servirà per situar en el món trobadoresc tots els assistents a l’acte, de parlar-los de la gran vitalitat literària de l’occità a l’Edat Mitjana i de donar-los a conèixer Bernat de Ventadorn, Guiraut de Bornelh, Beatritz de Dia, Raimbaut d’Aurenja, Guiraut Riquièr o Gaucelm Faidit abans que en puguin sentir les composicions. Per a tots aquells que no us ho vulgueu perdre, la cita ineludible és a dos quarts de set de la tarda, el proper diumenge 24 a l’església de Sant Martí.

En aquest enllaç hi trobareu més informació.