El proper dilluns 29 d’octubre tindrà lloc a Barcelona una trobada científica sobre l’occità de la Vall d’Aran, que porta per títol Mirades sobre l’Aran i l’occità aranès. Aquesta trobada arriba en un moment en què l’occità ha esdevingut llengua oficial a tot el territori del Principat i en què s’espera el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada l’any 2010 pel Parlament de Catalunya. Servirà, d’altra banda, per aproximar el públic barceloní a una realitat lingüística i cultural que a les Terres de Ponent és força més coneguda.

Les Mirades sobre l’Aran i l’occità aranès compten amb una participació activa de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, que en tant que organisme universitari que té entre els seus objectius la recerca sobre l’occità, no només col·labora en l’organització d’aquest encontre (que va a càrrec del projecte ParemioRom de la Universitat de Barcelona, Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori, del qual és investigador principal José Enrique Gargallo), sinó que hi aporta una part dels continguts científics. D’una banda, Aitor Carrera s’encarregarà d’una intervenció titulada Unitat i diversitat de l’aranès: geolingüística i geoparemiologia, en què es repassaran i revisaran els lligams de l’occità d’Aran amb els parlars occitans immediats i els tòpics associats a la caracterització lingüística de l’aranès. D’una altra, Jordi Suïls tractarà de qüestions sociolingüístiques en una altra ponència titulada Vida social de l’occità aranès, que servirà per fer una aproximació a la situació actual del gascó a la Vall d’Aran. Els membres de l’associació de guies turístics Aran Culturau, a més, a través d’una intervenció sobre cartografia i excursionisme, tindran l’oportunitat de donar a conèixer als assistents a la trobada el mapa aranès en la revisió toponímica del qual van participar els investigadors de la Càtedra d’Estudis Occitans, que va ser presentat a la Universitat de Lleida la passada primavera, en un acte en què van prendre part els estudiants d’occità del Grau en Estudis Catalans i Occitans de la mateixa UdL.

Podeu accedir al programa complet de la jornada a través d’aquest enllaç.

Tweet

Aquest dimecres 10 d’octubre està previst que TV3 emeti el dissetè capítol de Kubala, Moreno i Manchón

L’occità –i concretament, l’aranès– hi serà present a través d’alguns diàlegs, per als quals s’ha comptat amb la intervenció de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, que no només s’ha encarregat de revisar formalment els diàlegs en qüestió, sinó que n’ha determinat també la realització fonètica. De fet, el capítol permetrà veure que un dels personatges principals d’aquesta sèrie –que fins ara ha obtingut uns bons resultats d’audiència– és occitanoparlant.

Encara que la presència de l’aranès pot ser qualificada d’anecdòtica, remarquem que serà el primer cop que l’occità apareix en una sèrie de ficció emesa per TV3. Si deixem de banda el sistema dual, a més, el canal principal de Televisió de Catalunya no oferia la possibilitat de sentir occità en horari de màxima audiència per a tot el territori català d’ençà que el programa Caçadors de paraules va dedicar íntegrament una de les seues emissions a l’aranès, l’any 2008.

Tweet

Durant aquest primera setmana de juliol conclourà un cicle de sessions adreçades a mestres de la Vall d’Aran que, organitzades des del Conselh Generau d’Aran, persegueixen d’intensificar la formació sobre la llengua occitana dels professionals de l’ensenyament d’aquella comarca gascona. Dos professors adscrits a la Càtedra d’Estudis Occitans s’encarregaran de dues d’aquestes sessions. De cinc hores cadascuna, seran impartides a la localitat de Les, al Baish Aran.

Aquest dilluns 2 de juliol serà el torn de Jordi Suïls, que s’encarregarà de fer una miscel·lània d’algunes qüestions de morfosintaxi aranesa. Posteriorment, el proper dimecres 4 de juliol el director de la Càtedra, Aitor Carrera, s’encarregarà dels principals problemes de correcció i de codificació de l’aranès actual en els àmbits gràfic, morfosintàctic i lexical. Aquesta intervenció tancarà aquest cicle de sessions formatives adreçades als mestres aranesos.

Tweet

El Cercle Català de Marsella, una entitat gairebé centenària que exerceix de punt de referència per als catalans de Marsella i Provença i que és una de les entitats més reconegudes, sòlides i prestigioses de la Catalunya Exterior (es tracta del Casal català més antic d’Europa), s’ha fet ressò de les activitats de la Càtedra d’Estudis Occitans a través del seu òrgan informatiu mensual. La segona pàgina del butlletí del mes d’abril d’aquesta històrica entitat es dedica íntegrament a les activitats de temàtica occitana realitzades a la nostra universitat (vegeu la imatge).

Precisament, el Cercle Català de Marsella va ser una de les entitats homenatjades per la Universitat de Lleida amb un simbòlic doctorat honoris causa compartit amb altres entitats de l’exili català. Fins al 18 de maig, a més, una exposició al Rectorat de la UdL repassa els noranta anys d’aquesta entitat ubicada a la ciutat focea.

El Cercle Català de Marsella ja ha ofert materials bibliogràfics perquè puguin ser incorporats al fons de la Càtedra d’Estudis Occitans. Ens sumem a les felicitacions pel norantè aniversari d’aquesta gran entitat catalanoprovençal.

Tweet

Els estudiants d'occità de la UdL, amb Aventin, Novell (a la dreta), Turull i Sistac (part esquerra)

Ahir dimarts, 17 d’abril, els membres d’Aran Culturau van impartir una sessió sobre la Vall d’Aran a l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida, en el marc de la presentació d’un nou mapa turístic la revisió toponímica del qual ha anat a càrrec de la Càtedra d’Estudis Occitans de la mateixa universitat. La sessió estava principalment adreçada als estudiants d’occità de la mateixa Universitat de Lleida, que van respondre unànimement a la cita.

 L’acte, íntegrament en aranès, va ser presentat per Ramon Sistac, membre de la Càtedra, professor de dialectologia catalana i occitana, i delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Lleida. Hi van intervenir Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans, i Claudi Aventin i Ricard Novell, membres d’Aran Culturau. Ricard Novell, autor del mapa, va fer una iniciació a la geografia aranesa mitjançant imatges àeries d’alguns dels llocs més emblemàtics de la Vall d’Aran, amb els topònims formalment regularitzats. Claudi Aventin, membre de la secció d’Història de l’Institut d’Estudis Aranesi a més d’integrant d’Aran Culturau, va encarregar-se de fer un recorregut a través del temps dels mapes de la Vall d’Aran, en què hi havia abundant toponímia, i va suggerir per tant als estudiants d’occità de la UdL possibles línies de recerca sobre els noms de lloc d’aquell país occità. En l’acte també hi va ser present Albert Turull, vicepresident de la Societat d’Onomàstica catalana (que es dedica a l’estudi de la toponímia i l’antroponímia) i membre de la Càtedra, així com una delegació d’aranesos residents a la capital del Segrià.

Aventin, Carrera i Novell amb el mapa que es presentava ahir

 El resultat d’aquesta aliança entre el món associatiu aranès i el món acadèmic de la capital de Ponent ha estat la fixació sobre un mapa d’un centenar i mig de topònims. D’aquests cent cinquanta topònims, trenta ja eren macrotopònims regularitzats per les Normes Ortografiques araneses, però hi havia al voltant de cent vint microtopònims referits a muntanyes, tucs, cursos fluvials, rius, estanys o partides de la Vall d’Aran amb potencials problemes de representació formal.   

En el dossier de premsa trobareu ben aviat els enllaços dels diferents mitjans digitals que s’han fet ressò d’aquesta presentació.

Tweet

Un nou mapa d’aquest país occità, elaborat per Aran Culturau, es presentarà aquest dimarts a la Universitat de Lleida

Per primer cop, els topònims aranesos han estat revisats per una institució universitària: la Càtedra d’Estudis Occitans de la UdL

L’associació de guies Aran Culturau presentarà aquest proper dimarts 17 d’abril a la Universitat de Lleida un nou mapa turístic de la Vall d’Aran que inclou els principals noms de lloc d’aquest país occità. Aquesta presentació, adreçada als estudiants del Grau en Estudis Catalans i Occitans però també a tots aquells que hi estiguin interessats (ja pertanyin o no a la comunitat universitària), tindrà lloc a les 13:30 hores del migdia a l’aula 2.27 de l’Edifici del Rectorat.

Una de les novetats d’aquest nou mapa, per a l’edició del qual s’ha comptat amb el suport del Conselh Generau d’Aran, és que la toponímia de la Vall d’Aran que hi apareix ha estat revisada per la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida. És el primer cop, per tant, que una institució acadèmica i universitària intervé en la fixació correcta dels noms de lloc de la Vall d’Aran, després de determinar la forma de gairebé un centenar i mig de topònims. Remarquem que feia gairebé una dècada que no es produïa una intervenció semblant en la toponímia aranesa.

Els membres d’Aran Culturau, doncs, mostraran públicament aquest nou mapa, i faran al mateix temps una breu presentació de la geografia aranesa en aranès per a tots aquells que ho desitgin. La Càtedra d’Estudis Occitans vol remarcar la importància de teixir lligams d’aquesta mena amb el món cultural aranès, que donen fruits inequívocament positius i que beneficien alhora la comunitat científica i la mateixa societat occitana.

Tweet

El passat divendres 27 de gener va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una sessió sobre els aspectes destacables de la política lingüística sobre l’occità a la Vall d’Aran i al Principat de Catalunya. L’acte va ser obert pel director de l’IEI, Josep Maria Solé i Sabaté, i hi van prendre part la directora dels serveis territorials de Cultura a Ponent, Carme Vidal; el Vicesíndic primer de la Vall d’Aran, Loís Carlos Medina, i el responsable de la política lingüística del Conselh Generau d’Aran, Jusèp Loís Sans.

En l’acte també hi va intervenir el director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, Aitor Carrera, que va exposar breument les línies actuals de treball de la CEO i va demanar col·laboració a les institucions presents en l’acte de cara a la celebració a Lleida, l’any 2014, del congrés de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, que reunirà a la nostra universitat els principals especialistes mundials en llengua i literatura occitanes. A més de la Càtedra, aquesta sessió va comptar també amb la col·laboració d’un altre organisme de la Universitat de Lleida, el Servei Lingüístic, la directora del qual, Marta Giné, també va ser present a l’acte.

Tweet

Amb l’entrada de l’any 2012, la Càtedra d’Estudis Occitans inaugura la seua nova pàgina web.

Aquí hi trobareu totes les activitats de la Càtedra, així com tota la informació necessària per conèixer millor aquest organisme de la Universitat de Lleida interessat en l’estudi i la recerca científica en l’àmbit de la filologia occitana.

Tweet

L’actual directora de la Càtedra d’Estudis Occitans, Núria Perpinyà, ha delegat la direcció de la càtedra en l’occitanista Aitor Carrera Baiget. El nomenament fou aprovat pels membres de la Càtedra el dia 29 de juny del 2011 i és a l’espera de ser ratificat pel proper Consell de Departament.

Tweet

Una desena d’estudiants del Grau en Estudis Catalans i Occitans (hereu de la llicenciatura en Filologia Catalana), han aprofitat aquests  darrers dies de juny del curs 2010-2011 per fer una petita estada en terres occitanes, amb l’objectiu de millorar el coneixement de la llengua occitana i de visitar les principals infraestructures culturals i universitàries de Tolosa de Llenguadoc, a més de la Vall d’Aran. Aquests alumnes s’iniciaven enguany en l’estudi de la llengua occitana de la mà del professor Aitor Carrera. 

D’entrada, els estudiants lleidatans van ser rebuts a la Universitat de Tolosa – Lo Miralh, on el professor Patrick Sauzet, alhora president del Conselh de la Lenga Occitana, els va oferir una visita guiada per la universitat, i els va mostrar els principals recursos de què disposa Lo  Miralh per a la recerca dialectològica sobre l’occità: atles lingüístics, enregistraments, quaderns d’enquesta… En aquesta càlida acollida també hi van prendre part altres professors i investigadors de la Universitat de Tolosa com Joan-Francés Courouau, Joëlle Ginestet i Joan Sibille, a més de la ‘cercaira’ de la Universitat de Niça Guylaine Brun-Trigaud.

Els estudiants d’occità de la Universitat de Lleida també van visitar el CROM (Centre de Ressorsas Occitanas e Miègjornalas) i la Biblioteca Municipal de Tolosa, de la mà de Francés Pic, que va exhibir tot el seu saber bibliogràfic i bibliòfil en un itinerari documental en què va participar també el professor Jacme Gourc i que va servir per veure la importància de l’occità en documents manuscrits medievals i de l’Edat Moderna. Al Museu dels Agustins els estudiants van poder visitar una exposició bilingüe (en occità i francès) sobre les escultures de l’església de Recolèts.

De tornada, l’expedició de la UdL va aturar-se a la Vall d’Aran per visitar el Conselh Generau d’Aran, on va ser rebuda per Jusèp Loís Sans, cap de política lingüística del govern aranès, i Jèp de Montoya, president de l’Institut d’Estudis Aranesi. Allí els alumnes van poder conèixer de primera mà la situació de l’occità al sud de la frontera francoespanyola.

Aquesta estada a Tolosa i a la Vall d’Aran ha estat una experiència pilot molt ben valorada pels estudiants, que tindrà amb tota seguretat una continuïtat els propers anys. Des del Departament de Filologia Catalana i Comunicació agraïm als nostres amfitrions l’excel·lent acollida que ens van dedicar. Esperem que aquesta experiència sigui un embrió de futures iniciatives conjuntes amb les institucions i les universitats del territori occità.

Tweet