Ladí i aranès. Similituds i diferències

Ahir dimarts 21 de maig va tenir lloc a l’Edifici del Rectorat la presentació del treball de Michela Giovannini, investigadora provinent de la Universitat de Trento que actualment desenvolupa una part de la seua recerca a la nostra universitat. El treball en curs de Giovannini, que s’inscriu en el marc de la seua investigació de doctorat, mira d’estudiar comparativament dues varietats romàniques de dos estats diferents: l’occità de la Vall d’Aran i el ladí de la vall de Fassa, a la província de Trento. Al voltant d’una vintena d’estudiants d’occità de la Universitat de Lleida, així com algunes altres persones interessades en el tema de la presentació, van tenir l’oportunitat de seguir les explicacions de Giovannini.

Aquesta presentació va consistir d’entrada a situar el ladí en el marc de les minories lingüístiques de l’Estat italià, i per tant a fer referència a disposicions legals que afecten també la llengua occitana al Piemomichelant, com les conegudes Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche de 1999. Giovannini va fer una descripció didàctica i acurada de la situació actual del ladí a Itàlia, tant des d’un punt de vista legislatiu com sociolingüístic. Malgrat algunes proximitats geogràfiques, socials i fins econòmiques evidents amb la Vall d’Aran (comunitats petites de muntanya, amb activitats productives semblants i fins estructures col.lectives a vegades paral.leles), Giovannini va remarcar algunes diferències importants entre la varietat de Fassa i l’aranès, com per exemple el fet que, malgrat que els respectius territoris tinguin un nombre similar de població, l’occità a la Vall d’Aran disposa proporcionalment de la meitat de parlants que el ladí a la vall de Fassa. Posteriorment, Giovannini va passar a presentar les bases del seu estudi comparatiu, i va centrar-se específicament en aspectes lexicals que tenen a veure amb la innovació terminològica i en els criteris aplicables en la denominació de nous referents en ladí i en aranès. L’estudi de Giovannini, doncs, s’endinsa en un àmbit molt interessant per a varietats que no han assolit encara la plena normalització social, i en aspectes que van de la interferència de les llengües dominants fins a la deficiència creativa pròpia de les varietats lingüístiques amenaçades, que cal suplir amb accions decidides en l’àmbit de la codificació lingüística.