Tilbert D. Stegmann a la Universitat de Lleida

Imatge

AMBAIXADOREl català, l’occità i la romanística vistos des d’Alemanya

Dia: dimarts, 17 de març de 2015

Hora: 12:00 hores

Lloc: Sala de Juntes del Tercer Pis (Rectorat)

 

El proper dia 17 de març comptarem amb la presència de Tilbert D. Stegmann, catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt am Main (Alemanya), que ens oferirà una xerrada sobre la visió que es té del català i de Catalunya, així com de l’occità, en els països germànics. El motiu d’aquesta xerrada és la publicació del seu darrer llibre, de caràcter autobiogràfic, anomenat Ambaixador de Catalunya a Alemanya (Pagès Editors, 2014), en el qual repassa la seua trajectòria acadèmica i vital, que el va conduir a la descoberta de la llengua catalana i de nombroses altres llengües romàniques, entre les quals l’occità, amb qui Til Stegmann ha tingut també una relació ben estreta. És una ocasió sens dubte única a Lleida per conèixer millor la figura d’aquest prestigiós catalanista i romanista, que Francesc de Borja Moll va anomenar “cavaller errant de la catalanitat” i Manuel Vázquez Montalbán “el catalanòfil número u”. Els membres de la comunitat universitària de la UdL, així com tots aquells que ho desitgin, podran tenir una visió més detallada tant de la figura de Til Stegmann com de tot allò que des d’Alemanya es fa per donar a conèixer les llengües pròpies del nostre país: el català i l’occità.

Til Stegmann ha dut tota mena d’iniciatives per donar a conèixer la realitat catalana i les llengües romàniques a Alemanya. Organitzador d’esdeveniments com les Setmanes Catalanes a Berlín o Karlsruhe (entre altres ciutats), fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt o de l’Associació Germanocatalana o de la coneguda revista Zeitschrift für Katalanistik, Stegmann és autor de centenars de publicacions de temàtica catalana, que van de l’assaig a la lexicografia o la literatura, passant pel conegut Decàleg del catalanoparlant, que va arribar al milió d’exemplars. A més, ha impulsat el mètode d’aprenentatge simultani de les llengües romàniques EuroComRom (amb presència de l’occità), publicat en tretze varietats diferents, en les quals es posa en evidència que la comunicació entre parlants de llengües romàniques no ha de passar necessàriament per l’anglès. També hem de vincular-lo al mètode d’intercomprensió entre les llengües germàniques (EuroComGerm) i eslaves (EuroComSlav). Entre els nombrosos guardons obtinguts per Stegmann destaquen la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi Ramon Llull (2006) o el Premi Pompeu Fabra (2008).

Al volum Ambaixador de Catalunya a Alemanya, Stegmann repassa nombrosos episodis que serveixen no només per reconstituir la seua vida (que s’ha caracteritzat per una defensa permanent de la catalanitat a l’exterior), sinó per obtenir una panoràmica del món cultural català de les darreres dècades, amb un inventari llarguíssim de les principals figures del país amb què Stegmann ha estat en contacte (des de Pau Casals a Antoni Tàpies, passant per Joan Fuster, Salvador Dalí o Joan Brossa). També s’hi expliquen els seus vincles amb la llengua occitana, iniciats l’any 1975 a l’Escòla Occitana d’Estiu, i continuats amb la coneixença personal de Robèrt Lafont, Joan Larzac o Ives Roqueta. De fet, “Mistral i els catalans” va ser el tema de la conferència que li va servir per obtenir una plaça de professor a la Freie Universität de Berlin durant la primera meitat dels vuitanta.

Us esperem el dia 17 de març.Ambaixador de Catalunya a Alemanya (Udl)



Activitats que s’acosten: de Lleida a Munic passant per Barcelona

Imatge

drapeu

S’acosten activitats relacionades amb l’occità -culturals o acadèmiques- prou rellevants amb una participació activa de la Càtedra d’Estudis Occitans, que tenen a veure amb aquesta recta final de l’any 2014 i el proper 2015, que ens han de dur de Lleida a Munic passant per Barcelona.

Lleida

Com és tradicional, Lleida acollirà el proper mes de desembre la cloenda de la Mòstra de Cinèma Occitan, que va iniciar-se el passat 15 de juny a la capital de Ponent, precisament en la preinauguració de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans que va acollir més de dues-centes persones vingudes de tot el planeta a la Universitat de Lleida. La Mòstra compta amb la participació activa d’estudiants de la UdL en la realització de subtítols en occità i català gràcies a un conveni entre la Càtedra d’Estudis Occitans i la Generalitat de Catalunya que va ser oficialitzat públicament el passat 16 de juny per l’Honorable Senyor Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el Magnífic Senyor Roberto Fernández, Rector de la Universitat de Lleida. Aquest darrer acte de la Mòstra a Lleida tindrà lloc el proper dilluns 15 de desembre al CaixaFòrum de Lleida (Avinguda de Blondel, 3) en doble sessió, a les set i les deu del vespre. Es projectarà el film L’Ultimo Anno, que s’interessa per la vida tradicional a les valls occitanes del Piemont.

Barcelona

De tant en tant, més enllà de l’activitat universitària regular sobre l’occità que es porta a terme a la Universitat de Lleida, és costum que el món acadèmic realitzi alguna mena de trobada de matèria occitana a la capital del Principat, que serveix per reflexionar sobre la situació actual de la llengua d’oc a Barcelona i per acostar-la als habitants del cap i casal. Sota l’organització del professor de lingüística romànica i membre de l’IEC José Enrique Gargallo, el proper 24 de novembre es durà a terme doncs la sessió Reptes i perspectives dins l’espai occità a la Universitat de Barcelona. Hi prendran part: Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Unversitat de Lleida; Domergue Sumien, lingüista i sociolingüista occità que no només ha estat un membre rellevant del Conselh de la Lenga Occitana sinó també, entre altres organismes, del comitè científic de l’Onzè Congrés de l’AIEO que es va celebrar a Lleida. L’acte comptarà també amb la participació de Roger Ferran, un estudiant de Malgrat de Mar que tindrà l’oportunitat de referir-se al seu treball de recerca de batxillerat sobre el parlar occità de La Gàrdia, a Calàbria, que va alçar-se amb el guardó del 25è certamen de Joves Investigadors.

Munic

Aquells investigadors que ho vulguin, poden fer propostes de comunicació per participar al setè Obrador de Lingüistica Occitana que, per primer cop, se celebrarà fora de les fronteres occitanes i, fins i tot, romàniques: tindrà lloc a Munic, a Alemanya, del 6 al 8 de juliol de 2015, sota el guiatge de l’occitanista Daniela Müller. Aquest Obrador, que es troba sota el paraigua de l’associació Lingüistica Occitana, és una oportunitat per actualitzar la recerca sobre la llengua occitana més enllà dels congressos trianuals de l’AIEO. En el comitè científic la representació de la Càtedra d’Estudis Occitans està assegurada per Aitor Carrera i Jordi Suïls.



Adéu sentit a Pèire Bèc

Imatge

Aquest 30 de juny, a l’edat de 92 anys, ens ha deixat Pèire Bèc. Professor a la Universitat de Peiteu, Pèire Bèc, que va passar la infantesa al Comenge, havia excel·lit en nombrosos àmbits, sempre relacionats amb la llengua occitana. D’una banda, en el de la lingüística, domini en què ens ha llegat un magnífic treball sobre la transició entre el gascó i el llenguadocià al Comenge i el Coserans, a més d’altres treballs de tipus dialectològic (alguns dels quals derivaven també de la seua excel·lent tesi doctoral) i manuals de filologia romànica o d’introducció lingüística a l’occità. D’un altre costat, en el de la literatura medieval, amb diversos volums monogràfics que van fer de Bèc un dels pocs científics que, després de ser ja una referència en l’àmbit lingüístic, acabava esdevenint també una referència en la literatura de l’Edat Mitjana, amb produccions imprescindibles sobre el món trobadoresc. Bèc també va conrear la literatura en occità, amb obres que han estat llegides almenys algun cop per gairebé tots els occitanistes, com Lo Hiu tibat o Contes de l’unic. En un altre àmbit, el treball La langue occitane és segurament el llibre de vulgarització sobre la llengua occitana que ha tingut més difusió dins i fora de l’Estat francès. No oblidem tampoc que Pèire Bèc va ser qui va teoritzar les bases de l’estandardització de l’occità mitjançant el seu article Per una dinamica novèla de la lenga de referéncia, l’any 1972. De fet, Bèc mateix va ser qui va adaptar al dialecte gascó la normativa alibertina, juntament amb el mateix Loís Alibèrt. En aquesta mateixa línia de codificació de la llengua, va participar en la fixació gràfica de l’aranès a principi dels anys vuitanta. En l’acció occitanista, recordem que Pèire Bèc va contribuir a fundar l’Institut d’Estudis Occitans a la fi de la Segona Guerra Mundial.

La Càtedra d’Estudis Occitans expressa el seu dol per una pèrdua tan important per al món científic i acadèmic.



Mistral, el centenari.

Imatge

 

Un dels actes que formen part de la commemoració del centenari de la mort de Frederic Mistral serà l’exposició Frederic Mistral. La terra i els somnis. Aquesta exposició, que recorda la figura d’aquest gran escriptor (Premi Nobel de literatura) i lexicògraf occità (autor del monumental Lou Tresor dóu Felibrige, encara de referència per a tot aquell que s’interessi per la llengua d’oc), s’inaugurarà el proper 8 de maig, a les cinc de la tarda, a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Pública de Lleida.

La participació de la Càtedra d’Estudis Occitans en aquest esdeveniment és doble. D’una banda, ha intervingut en el fet que els textos d’aquesta exposició anessin a càrrec d’estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, concretament d’estudiants de literatura contemporània, sota el guiatge del professor Josep Maria Domingo, membre de la Càtedra. D’una altra banda, en la inauguració de l’exposició es projectarà la pel·lícula Frédéric Mistral, d’Alain Glasberg. Precisament aquest és un dels films que es podran veure en el marc de l’edició d’enguany de la Mòstra de cinèma occitan que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i per tant una de les pel·lícules els subtítols de la qual han anat a càrrec un altre cop d’estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, amb la supervisió de la mateixa Càtedra d’Estudis Occitans.

Participació en la Mòstra de Cinèma Occitan

Efectivament, enguany els estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans tindran un paper destacat en el marc de la Mòstra de Cinèma Occitan. Diversos estudiants que ara mateix cursen matèries de llengua occitana a la Universitat de Lleida s’encarreguen actualment de fixar el text dels subtítols en català i en occità de més de mitja dotzena de films que formaran part de la Mòstra, cosa que la Càtedra d’Estudis Occitans valora molt positivament en la mesura que no només contribueix a la difusió social de la llengua occitana, sinó a la formació filològica i lingüística dels mateixos estudiants. Tot plegat obeeix a un conveni de la Càtedra amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Mòstra, l’exposició i l’XIen Congrès de l’AIEO

Justament, amb motiu de l’Onzè Congrés Internacional d’Estudis Occitans que tindrà lloc a Lleida del 16 al 21 de juny del proper mes de juny, els congressistes tindran l’oportunitat de veure el film sobre Mistral amb subtítols en el marc del precongrés (15 de juny) i alhora gaudir de l’exposició durant tots els dies d’aquesta important trobada científica, ja que aquells dies l’exposició sobre el poeta de Malhana estarà instal·lada a l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Remarquem que el Congrés de l’AIEO, que se celebrarà per primer cop a Catalunya, acollirà més de dues-centes persones (cent cinquanta de les quals presentaran comunicacions) provinents d’una quinzena d’estats diferents (Alemanya, Regne Unit, Estats Units, Japó, Canadà, Brasil, Bèlgica, Rússia, Itàlia…) i de més de seixanta universitats de tot el planeta. Trobareu més informació sobre el congrés clicant aquí. I les estadístiques del mateix congrés concretament en aquest altre enllaç.

Robèrt Lafont, un escrivan dins lo sègle

Imatge

Amb l’arribada del desembre la Mòstra de Cinèma Occitan torna a Lleida després de recórrer el territori occità i també diverses ciutats catalanes. La Mòstra és organitzada per la Direcció General de Política Lingüística i compta, entre altres, amb el suport de la nostra universitat. Un dels seus objectius és construir una xarxa d’exhibició pública de produccions audiovisuals en occità.

Per cloure el 2013 la Mòstra projectarà a la capital de Ponent el film Robert Lafont. Un écrivain dans le siècle, una producció dirigida per Christian Passuello. Aquesta sessió, compartida amb la Filmoteca Terres de Lleida, tindrà lloc al CaixaForum Lleida (Avinguda Blondel, 3), en dues sessions: a les set de la tarda i a les deu de la nit. La presentació de la figura de Robèrt Lafont anirà a càrrec d’Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida.

Robèrt Lafont, mort l’any 2009, és un dels referents intel·lectuals indiscutibles de l’occitanisme contemporani. La seua obra conté produccions destacades en l’àmbit de l’assaig, la narració, la poesia, el teatre, la crítica i la història literàries. Membre de la Resistència durant l’ocupació alemanya, Lafont és també responsable d’importants treballs en l’àmbit lingüístic, tant des del punt de vista de la sintaxi com de l’aplicació de la normativa occitana al seu dialecte, el provençal. Polític i agitador marcadament progressista, l’Estat francès va impedir-li que es presentés a les eleccions presidencials republicanes. La Generalitat de Catalunya va atribuir-li la Creu de Sant Jordi l’any 1987. Lafont és, en definitiva, una figura clau per entendre l’Occitània contemporània.

Un tast d’occità medieval

Imatge

Un novembre més l’Orfeó Lleidatà organitza a la capital del Segrià el Festival de Músiques del Món, que cal emmarcar dins del cicle de Música Íntima a Sant Martí, del 20 al 24 de novembre. En aquesta segona edició, que tornarà a tenir com a marc l’església de Sant Martí, hi tenen cabuda composicions musicals de nombrosos orígens geogràfics, des de la fusió de cants mongols i catalans a la música índia, així com formats que van del jazz a la música electrònica.

Enguany, però, els amics de l’Orfeó Lleidatà han decidit d’incloure també la música occitana, concretament medieval, en aquest esdeveniment anual. D’aquesta manera, el proper diumenge 24 de novembre, Lleida acollirà l’actuació de Troubadours Art Ensemble, la prestigiosa formació liderada per Gérard Zuchetto, sota el títol Els trobadors de la llengua d’oc, les arrels de les llengües medievals. Aquesta actuació tindrà un pròleg amb participació de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida de la mà de la nostra especialista en literatura medieval, la doctora Isabel Grifoll, que tindrà l’oportunitat d’impartir una conferència que servirà per situar en el món trobadoresc tots els assistents a l’acte, de parlar-los de la gran vitalitat literària de l’occità a l’Edat Mitjana i de donar-los a conèixer Bernat de Ventadorn, Guiraut de Bornelh, Beatritz de Dia, Raimbaut d’Aurenja, Guiraut Riquièr o Gaucelm Faidit abans que en puguin sentir les composicions. Per a tots aquells que no us ho vulgueu perdre, la cita ineludible és a dos quarts de set de la tarda, el proper diumenge 24 a l’església de Sant Martí.

En aquest enllaç hi trobareu més informació.

El Conseller de Cultura mostra el seu suport al Congrés Internacional d’Estudis Occitans

Imatge

La trobada serveix també per presentar formalment el comitè d’honor del Congrés, encapçalat pel President de la Generalitat i pel mateix Conseller de Cultura

Ahir divendres, 18 d’octubre, va tenir lloc a la seu del Departament de Cultura, al Palau Marc de Barcelona, la presentació de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans (AIEO) al Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable Senyor Ferran Mascarell. Aquest congrés tindrà lloc del 16 al 21 de juny de 2014 a la Universitat de Lleida. Serà el primer cop que aquesta trobada científica internacional se celebrarà en un indret on la llengua occitana és oficial, ja que recordem que el darrer Estatut d’autonomia li dóna aquesta consideració a tot el Principat de Catalunya.

El punt de trobada inicial va ser la Sala de Miralls del Palau Marc de Barcelona. En aquest lloc el Conseller de Cultura i Esther Franquesa, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat, van donar la benvinguda a una nodrida representació del comitè científic, així com a ponents i membres del comitè organitzador. Els assistents a la reunió, d’esquerra a dreta de la imatge, van ser els següents:

-Joèla Ginestet, de la Universitat de Tolosa – Lo Miralh, tresorera de l’AIEO i membre del comitè científic del congrés

-Patric Sauzet, de la Universitat de Tolosa – Lo Miralh, secretari general de l’AIEO i membre del comitè científic del congrés

-Stefano Asperti, de la Universitat de Roma – La Sapienza, responsable d’una de les ponències del congrés

-Isabel Grifoll, de la Universitat de Lleida, membre del comitè organitzador del congrés

-Arvèi Lieutard, de la Universitat de Montpeller – Pau Valèri, membre del comitè científic del congrés

-Felip Martèl, de la Universitat de Montpeller – Pau Valèri, membre del comitè científic del congrés

-Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida, membre del comitè organitzador del congrés

-Esther Franquesa, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

-Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

-Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida i coordinador del congrés

-Georg Kremnitz, de la Universitat de Viena, responsable de la ponència inaugural del congrés i expresident de l’AIEO

-Joan Veny, de la Universitat de Barcelona, responsable d’una de les ponències del congrés

-Flocel Sabaté, de la Universitat de Lleida, membre dels comitès organitzador i científic del congrés

-Rosa María Medina, de la Universitat d’Oviedo, vicepresidenta de l’AIEO i membre del comitè científic del congrés

En el torn d’intervencions, el Conseller de Cultura va donar la benvinguda a tots els assistents i els va exposar l’interès del Departament de Cultura pel foment de la llengua occitana a Catalunya. Posteriorment, la senyora Esther Franquesa va exposar el suport de la Direcció General de Política Lingüística a la realització d’aquest Congrés Internacional d’Estudis Occitans a Lleida, en el marc del conveni signat entre el Departament de Cultura i la Universitat de Lleida a través de la Càtedra d’Estudis Occitans. Precisament en nom del comitè organitzador, Aitor Carrera va agrair l’important suport que el Departament de Cultura, i en concret la Direcció General de Política Lingüística, presten a l’Onzè Congrés de l’AEIO. Va remarcar que la Universitat de Lleida és l’únic centre universitari de l’Estat espanyol amb una titulació superior d’occità i que el comitè organitzador té la voluntat que el congrés no només tingui una dimensió internacional, sinó també catalana.

El conseller de Cultura va poder rebre el programa complet del congrés de l’any vinent, que no només inclou activitats científiques (ponències, comunicacions, taules redones) sinó també concerts, teatre, cinema o una excursió a la Vall d’Aran, entre altres activitats. Durant l’acte es va a donar a conèixer el comitè d’honor del congrés, que està format per representants públics al màxim nivell. Aquest comitè d’honor del congrés està format per les següents persones:

-Molt Honorable Senyor Artur Mas i Gavarró, President de la Generalitat de Catalunya

-Honorable Senyor Ferran Mascarell i Canalda, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

-Magnífic Senyor Carlos Barrera Sánchez, Síndic d’Aran

-Magnífic Senyor Roberto Fernández Díaz, Rector de la Universitat de Lleida

-Il·lustríssim Senyor Joan Reñé i Huguet, President de la Diputació de Lleida

-Il·lustríssim Senyor Àngel Ros i Domingo, Alcalde de Lleida

-Il·lustríssim Senyor Joandomènec Ros i Aragonès, President de l’Institut d’Estudis Catalans

-Senyor Walter Meliga, President de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans

-Senyora Esther Franquesa i Bonet, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

-Senyor Joan Biscarri i Gassió, Vicerector d’Activitats Culturals i Projecció Universitària de la Universitat de Lleida

-Senyor Joan Busqueta i Riu, Degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida

-Senyor Josep Maria Solé i Sabaté, Director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Després de les intervencions, el Conseller de Cultura i diversos assistents van intercanviar impressions sobre la situació actual de la llengua i la cultura occitanes en un torn obert de paraules previ al tancament de la trobada.

Al matí tots els occitanistes assistents a l’acte ja van poder visitar el Museu d’Història de Catalunya, al Palau de Mar, on van ser rebuts pel seu director, Agustí Alcoberro. A la tarda van tenir la possibilitat de visitar el Centre Cultural del Born, recentment inaugurat. Precisament 2014, l’any del tricentenari, serà també l’any del Congrés Internacional d’Estudis Occitans de Lleida.

 

El Conseller de Cultura es reunirà amb el comitè científic del Congrés Internacional d’Estudis Occitans

Imatge

Aquest proper divendres, 18 d’octubre, el Conseller de Cultura, l’Honorable Senyor Ferran Mascarell, es reunirà a la seu del Departament de Cultura, al Palau Marc de Barcelona, amb els membres del comitè científic de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans, que tindrà lloc a la Universitat de Lleida durant el mes de juny de 2014. En aquesta trobada està previst que hi participin també ponents del mateix congrés, així com membres del comitè organitzador.

En  la reunió s’exposaran els continguts d’aquest Congrés Internacional d’Estudis Occitans, un congrés que per primera vegada tindrà lloc a Catalunya, per tant en un lloc on la llengua occitana és oficial, cosa que el converteix en un esdeveniment històric. Alhora, servirà com a primer contacte formal dels membres del comitè científic, que s’encarregarà d’avaluar les propostes de comunicació presentades al congrés, amb l’objectiu d’assegurar-ne la qualitat acadèmica. Aquest comitè científic està format per filòlegs d’un altíssim prestigi en el seu àmbit, de diverses nacionalitats, autors d’obres i investigacions de referència en el camp de la lingüística i de l’estudi de la literatura occitanes.

Es preveu que en la trobada hi intervingui, a més de l’Honorable Conseller de Cultura, la Senyora Esther Franquesa, Directora General de Política Lingüística, que exposarà el suport i la col·laboració de la Generalitat envers aquest congrés internacional, del qual n’és el primer patrocinador institucional. En tant que coordinador del comitè organitzador, el director de la Càtedra d’Estudis Occitans, Aitor Carrera, presentarà als assistents els objectius, les línies de treball i els continguts del congrés, del qual se n’acaba de fer pública la programació completa (http://aieo2014.blog.cat/programa-provisori-2/ ), així com la llista de les personalitats que n’integraran el comitè d’honor, format per representants al més alt nivell del món polític, cultural i acadèmic del país. Està previst, igualment, que els assistents a aquesta trobada facin una visita al Museu d’Història de Catalunya i al recent inaugurat Centre Cultural del Born, que rememora els fets de 1714, dels quals se’n celebrarà l’any vinent el tricentenari, en el mateix any que Catalunya acollirà el primer congrés internacional d’estudis occitans.

Han confirmat la seua assistència: Georg Kremnitz, de la Universitat de Viena, que s’encarregarà de la conferència inaugural del congrés; Stefano Asperti, de la Universitat de Roma – La Sapienza; Joan Veny, també ponent del congrés, de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Patric Sauzet i Joèla Ginestet, de la Universitat de Tolosa – Lo Miralh, respectivament secretari general i tresorera de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans; Arvèi Lieutard i Felip Martèl, de la Universitat de Montpeller – Pau Valèri; i Rosa María Medina, de la Universitat d’Oviedo, vicepresidenta de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans i representant -com Sauzet i Ginestet- del Consell d’Administració d’aquest organisme, els membres del qual també participen en el comitè científic. En representació del comitè organitzador hi assistiran Isabel Grifoll i Ramon Sistac, així com Flocel Sabaté i Aitor Carrera -també membres del comité científic-, tots ells de la Universitat de Lleida.

Podeu trobar més informació sobre el congrés en el següent enllaç: http://aieo2014.udl.cat

Dol per Martí de Riquer

Imatge

La Càtedra d’Estudis Occitans expressa el seu més sentit condol a la família i als amics del Doctor Martí de Riquer i Morera, que va traspassar ahir dimarts, 17 de setembre de 2013.

Recordem l’investigador, l’humanista i el gran filòleg, així com les seues grans contribucions al coneixement de la història de la literatura de l’Occitània i la Catalunya medievals. Els seus nombrosos treballs continuaran sent una referència per a la comunitat científica i de ben segur que un gran estímul per a les noves generacions d’investigadors.

Estudiants d’occità de la UdL participen com a voluntaris en l’Estivada, que enguany arriba a la vintena edició

Imatge

La trobada anual més important sobre la llengua i la cultura occitanes és l’Estivada de Rodés. Aquesta trobada té lloc normalment pels volts de la tercera setmana de juliol a la capital del Roergue (el departament francès de l’Avairon, a la regió de Migdia-Pirineus), en ple centre del domini lingüístic occità. Enguany se celebrarà del 23 al 28 de juliol. L’Estivada de Rodés es defineix com un Festenal Interregional de las Culturas Occitanas, i consisteix en sis dies amb activitats de tota mena relacionades amb l’occità i la cultura que l’envolta: conferències, xerrades, esdeveniments literaris, tallers gastronòmics, balètis (balls populars) o, evidentment, grans concerts. Durant tota la setmana l’Estivada disposa també d’una presència permanent d’estands de tota mena d’organismes i associacions, on es poden adquirir –per exemple– les principals produccions lingüístiques, literàries i musicals occitanes dels darrers anys.

Cada any nombroses persones participen desinteressadament en les tasques quotidianes que generen les activitats de l’Estivada, que compta amb el suport de nombroses institucions de l’Estat francès (vuit regions on es parla occità, el Ministeri de Cultura i Comunicació, el mateix Senat…) i també de la Generalitat de Catalunya i del Conselh Generau d’Aran. La direcció de l’Estivada va mostrar en tot moment una predisposició entusiasta a la possibilitat d’acollir estudiants d’occità de la Universitat de Lleida.

De manera pilot, doncs, enguany dos dels nostres alumnes de darrer curs del Grau en Estudis Catalans i Occitans podran viure una setmana de cultura occitana al bell mig del Roergue, amb les despeses cobertes. Tindran l’oportunitat, no només d’assistir a tota mena d’actes en occità i sobre l’occità, sinó de fer un ús pràctic d’aquesta llengua en tota mena de situacions. Des de la Càtedra d’Estudis Occitans esperem que aquesta experiència pilot pugui ampliar-se en els anys vinents a més estudiants de la Universitat de Lleida, perquè puguin perfeccionar-se sobre el terreny en la llengua de Frederic Mistral o de Joan Bodon, que per cert va nàixer no gaire lluny de Rodés.

Trobareu tota la informació sobre l’Estivada a www.estivada-rodez.org

 Altres activitats del juliol

Durant la primera setmana de juliol dos professors de la Càtedra d’Estudis Occitans van participar en la Setmana Culturau del Conselh Generau d’Aran. Aquesta setmana, que comptava amb tota mena de conferències sobre aspectes diversos relacionats amb la Vall d’Aran i la seua llengua, va tenir lloc de l’1 al 5 de juliol. Aitor Carrera i Jordi Suïls van encarregar-se d’impartir deu hores de perfeccionament en aranès, adreçat a persones interessades a obtenir un grau de coneixement superior al del nivell C del Conselh Generau d’Aran. Aquesta formació era en certa manera una continuació de la que aquests mateixos professors van impartir l’any passat a Les, aproximadament per les mateixes dates, amb un públic format exclusivament per professionals aranesos de l’ensenyament.