Mistral, el centenari.

Imatge

 

Un dels actes que formen part de la commemoració del centenari de la mort de Frederic Mistral serà l’exposició Frederic Mistral. La terra i els somnis. Aquesta exposició, que recorda la figura d’aquest gran escriptor (Premi Nobel de literatura) i lexicògraf occità (autor del monumental Lou Tresor dóu Felibrige, encara de referència per a tot aquell que s’interessi per la llengua d’oc), s’inaugurarà el proper 8 de maig, a les cinc de la tarda, a la sala d’audiovisuals de la Biblioteca Pública de Lleida.

La participació de la Càtedra d’Estudis Occitans en aquest esdeveniment és doble. D’una banda, ha intervingut en el fet que els textos d’aquesta exposició anessin a càrrec d’estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, concretament d’estudiants de literatura contemporània, sota el guiatge del professor Josep Maria Domingo, membre de la Càtedra. D’una altra banda, en la inauguració de l’exposició es projectarà la pel·lícula Frédéric Mistral, d’Alain Glasberg. Precisament aquest és un dels films que es podran veure en el marc de l’edició d’enguany de la Mòstra de cinèma occitan que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i per tant una de les pel·lícules els subtítols de la qual han anat a càrrec un altre cop d’estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, amb la supervisió de la mateixa Càtedra d’Estudis Occitans.

Participació en la Mòstra de Cinèma Occitan

Efectivament, enguany els estudiants del grau en Estudis Catalans i Occitans tindran un paper destacat en el marc de la Mòstra de Cinèma Occitan. Diversos estudiants que ara mateix cursen matèries de llengua occitana a la Universitat de Lleida s’encarreguen actualment de fixar el text dels subtítols en català i en occità de més de mitja dotzena de films que formaran part de la Mòstra, cosa que la Càtedra d’Estudis Occitans valora molt positivament en la mesura que no només contribueix a la difusió social de la llengua occitana, sinó a la formació filològica i lingüística dels mateixos estudiants. Tot plegat obeeix a un conveni de la Càtedra amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Mòstra, l’exposició i l’XIen Congrès de l’AIEO

Justament, amb motiu de l’Onzè Congrés Internacional d’Estudis Occitans que tindrà lloc a Lleida del 16 al 21 de juny del proper mes de juny, els congressistes tindran l’oportunitat de veure el film sobre Mistral amb subtítols en el marc del precongrés (15 de juny) i alhora gaudir de l’exposició durant tots els dies d’aquesta important trobada científica, ja que aquells dies l’exposició sobre el poeta de Malhana estarà instal·lada a l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Remarquem que el Congrés de l’AIEO, que se celebrarà per primer cop a Catalunya, acollirà més de dues-centes persones (cent cinquanta de les quals presentaran comunicacions) provinents d’una quinzena d’estats diferents (Alemanya, Regne Unit, Estats Units, Japó, Canadà, Brasil, Bèlgica, Rússia, Itàlia…) i de més de seixanta universitats de tot el planeta. Trobareu més informació sobre el congrés clicant aquí. I les estadístiques del mateix congrés concretament en aquest altre enllaç.

Robèrt Lafont, un escrivan dins lo sègle

Imatge

Amb l’arribada del desembre la Mòstra de Cinèma Occitan torna a Lleida després de recórrer el territori occità i també diverses ciutats catalanes. La Mòstra és organitzada per la Direcció General de Política Lingüística i compta, entre altres, amb el suport de la nostra universitat. Un dels seus objectius és construir una xarxa d’exhibició pública de produccions audiovisuals en occità.

Per cloure el 2013 la Mòstra projectarà a la capital de Ponent el film Robert Lafont. Un écrivain dans le siècle, una producció dirigida per Christian Passuello. Aquesta sessió, compartida amb la Filmoteca Terres de Lleida, tindrà lloc al CaixaForum Lleida (Avinguda Blondel, 3), en dues sessions: a les set de la tarda i a les deu de la nit. La presentació de la figura de Robèrt Lafont anirà a càrrec d’Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida.

Robèrt Lafont, mort l’any 2009, és un dels referents intel·lectuals indiscutibles de l’occitanisme contemporani. La seua obra conté produccions destacades en l’àmbit de l’assaig, la narració, la poesia, el teatre, la crítica i la història literàries. Membre de la Resistència durant l’ocupació alemanya, Lafont és també responsable d’importants treballs en l’àmbit lingüístic, tant des del punt de vista de la sintaxi com de l’aplicació de la normativa occitana al seu dialecte, el provençal. Polític i agitador marcadament progressista, l’Estat francès va impedir-li que es presentés a les eleccions presidencials republicanes. La Generalitat de Catalunya va atribuir-li la Creu de Sant Jordi l’any 1987. Lafont és, en definitiva, una figura clau per entendre l’Occitània contemporània.

Un tast d’occità medieval

Imatge

Un novembre més l’Orfeó Lleidatà organitza a la capital del Segrià el Festival de Músiques del Món, que cal emmarcar dins del cicle de Música Íntima a Sant Martí, del 20 al 24 de novembre. En aquesta segona edició, que tornarà a tenir com a marc l’església de Sant Martí, hi tenen cabuda composicions musicals de nombrosos orígens geogràfics, des de la fusió de cants mongols i catalans a la música índia, així com formats que van del jazz a la música electrònica.

Enguany, però, els amics de l’Orfeó Lleidatà han decidit d’incloure també la música occitana, concretament medieval, en aquest esdeveniment anual. D’aquesta manera, el proper diumenge 24 de novembre, Lleida acollirà l’actuació de Troubadours Art Ensemble, la prestigiosa formació liderada per Gérard Zuchetto, sota el títol Els trobadors de la llengua d’oc, les arrels de les llengües medievals. Aquesta actuació tindrà un pròleg amb participació de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida de la mà de la nostra especialista en literatura medieval, la doctora Isabel Grifoll, que tindrà l’oportunitat d’impartir una conferència que servirà per situar en el món trobadoresc tots els assistents a l’acte, de parlar-los de la gran vitalitat literària de l’occità a l’Edat Mitjana i de donar-los a conèixer Bernat de Ventadorn, Guiraut de Bornelh, Beatritz de Dia, Raimbaut d’Aurenja, Guiraut Riquièr o Gaucelm Faidit abans que en puguin sentir les composicions. Per a tots aquells que no us ho vulgueu perdre, la cita ineludible és a dos quarts de set de la tarda, el proper diumenge 24 a l’església de Sant Martí.

En aquest enllaç hi trobareu més informació.

El Conseller de Cultura mostra el seu suport al Congrés Internacional d’Estudis Occitans

Imatge

La trobada serveix també per presentar formalment el comitè d’honor del Congrés, encapçalat pel President de la Generalitat i pel mateix Conseller de Cultura

Ahir divendres, 18 d’octubre, va tenir lloc a la seu del Departament de Cultura, al Palau Marc de Barcelona, la presentació de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans (AIEO) al Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable Senyor Ferran Mascarell. Aquest congrés tindrà lloc del 16 al 21 de juny de 2014 a la Universitat de Lleida. Serà el primer cop que aquesta trobada científica internacional se celebrarà en un indret on la llengua occitana és oficial, ja que recordem que el darrer Estatut d’autonomia li dóna aquesta consideració a tot el Principat de Catalunya.

El punt de trobada inicial va ser la Sala de Miralls del Palau Marc de Barcelona. En aquest lloc el Conseller de Cultura i Esther Franquesa, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat, van donar la benvinguda a una nodrida representació del comitè científic, així com a ponents i membres del comitè organitzador. Els assistents a la reunió, d’esquerra a dreta de la imatge, van ser els següents:

-Joèla Ginestet, de la Universitat de Tolosa – Lo Miralh, tresorera de l’AIEO i membre del comitè científic del congrés

-Patric Sauzet, de la Universitat de Tolosa – Lo Miralh, secretari general de l’AIEO i membre del comitè científic del congrés

-Stefano Asperti, de la Universitat de Roma – La Sapienza, responsable d’una de les ponències del congrés

-Isabel Grifoll, de la Universitat de Lleida, membre del comitè organitzador del congrés

-Arvèi Lieutard, de la Universitat de Montpeller – Pau Valèri, membre del comitè científic del congrés

-Felip Martèl, de la Universitat de Montpeller – Pau Valèri, membre del comitè científic del congrés

-Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida, membre del comitè organitzador del congrés

-Esther Franquesa, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

-Ferran Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

-Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida i coordinador del congrés

-Georg Kremnitz, de la Universitat de Viena, responsable de la ponència inaugural del congrés i expresident de l’AIEO

-Joan Veny, de la Universitat de Barcelona, responsable d’una de les ponències del congrés

-Flocel Sabaté, de la Universitat de Lleida, membre dels comitès organitzador i científic del congrés

-Rosa María Medina, de la Universitat d’Oviedo, vicepresidenta de l’AIEO i membre del comitè científic del congrés

En el torn d’intervencions, el Conseller de Cultura va donar la benvinguda a tots els assistents i els va exposar l’interès del Departament de Cultura pel foment de la llengua occitana a Catalunya. Posteriorment, la senyora Esther Franquesa va exposar el suport de la Direcció General de Política Lingüística a la realització d’aquest Congrés Internacional d’Estudis Occitans a Lleida, en el marc del conveni signat entre el Departament de Cultura i la Universitat de Lleida a través de la Càtedra d’Estudis Occitans. Precisament en nom del comitè organitzador, Aitor Carrera va agrair l’important suport que el Departament de Cultura, i en concret la Direcció General de Política Lingüística, presten a l’Onzè Congrés de l’AEIO. Va remarcar que la Universitat de Lleida és l’únic centre universitari de l’Estat espanyol amb una titulació superior d’occità i que el comitè organitzador té la voluntat que el congrés no només tingui una dimensió internacional, sinó també catalana.

El conseller de Cultura va poder rebre el programa complet del congrés de l’any vinent, que no només inclou activitats científiques (ponències, comunicacions, taules redones) sinó també concerts, teatre, cinema o una excursió a la Vall d’Aran, entre altres activitats. Durant l’acte es va a donar a conèixer el comitè d’honor del congrés, que està format per representants públics al màxim nivell. Aquest comitè d’honor del congrés està format per les següents persones:

-Molt Honorable Senyor Artur Mas i Gavarró, President de la Generalitat de Catalunya

-Honorable Senyor Ferran Mascarell i Canalda, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

-Magnífic Senyor Carlos Barrera Sánchez, Síndic d’Aran

-Magnífic Senyor Roberto Fernández Díaz, Rector de la Universitat de Lleida

-Il·lustríssim Senyor Joan Reñé i Huguet, President de la Diputació de Lleida

-Il·lustríssim Senyor Àngel Ros i Domingo, Alcalde de Lleida

-Il·lustríssim Senyor Joandomènec Ros i Aragonès, President de l’Institut d’Estudis Catalans

-Senyor Walter Meliga, President de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans

-Senyora Esther Franquesa i Bonet, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

-Senyor Joan Biscarri i Gassió, Vicerector d’Activitats Culturals i Projecció Universitària de la Universitat de Lleida

-Senyor Joan Busqueta i Riu, Degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida

-Senyor Josep Maria Solé i Sabaté, Director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Després de les intervencions, el Conseller de Cultura i diversos assistents van intercanviar impressions sobre la situació actual de la llengua i la cultura occitanes en un torn obert de paraules previ al tancament de la trobada.

Al matí tots els occitanistes assistents a l’acte ja van poder visitar el Museu d’Història de Catalunya, al Palau de Mar, on van ser rebuts pel seu director, Agustí Alcoberro. A la tarda van tenir la possibilitat de visitar el Centre Cultural del Born, recentment inaugurat. Precisament 2014, l’any del tricentenari, serà també l’any del Congrés Internacional d’Estudis Occitans de Lleida.

 

El Conseller de Cultura es reunirà amb el comitè científic del Congrés Internacional d’Estudis Occitans

Imatge

Aquest proper divendres, 18 d’octubre, el Conseller de Cultura, l’Honorable Senyor Ferran Mascarell, es reunirà a la seu del Departament de Cultura, al Palau Marc de Barcelona, amb els membres del comitè científic de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans, que tindrà lloc a la Universitat de Lleida durant el mes de juny de 2014. En aquesta trobada està previst que hi participin també ponents del mateix congrés, així com membres del comitè organitzador.

En  la reunió s’exposaran els continguts d’aquest Congrés Internacional d’Estudis Occitans, un congrés que per primera vegada tindrà lloc a Catalunya, per tant en un lloc on la llengua occitana és oficial, cosa que el converteix en un esdeveniment històric. Alhora, servirà com a primer contacte formal dels membres del comitè científic, que s’encarregarà d’avaluar les propostes de comunicació presentades al congrés, amb l’objectiu d’assegurar-ne la qualitat acadèmica. Aquest comitè científic està format per filòlegs d’un altíssim prestigi en el seu àmbit, de diverses nacionalitats, autors d’obres i investigacions de referència en el camp de la lingüística i de l’estudi de la literatura occitanes.

Es preveu que en la trobada hi intervingui, a més de l’Honorable Conseller de Cultura, la Senyora Esther Franquesa, Directora General de Política Lingüística, que exposarà el suport i la col·laboració de la Generalitat envers aquest congrés internacional, del qual n’és el primer patrocinador institucional. En tant que coordinador del comitè organitzador, el director de la Càtedra d’Estudis Occitans, Aitor Carrera, presentarà als assistents els objectius, les línies de treball i els continguts del congrés, del qual se n’acaba de fer pública la programació completa (http://aieo2014.blog.cat/programa-provisori-2/ ), així com la llista de les personalitats que n’integraran el comitè d’honor, format per representants al més alt nivell del món polític, cultural i acadèmic del país. Està previst, igualment, que els assistents a aquesta trobada facin una visita al Museu d’Història de Catalunya i al recent inaugurat Centre Cultural del Born, que rememora els fets de 1714, dels quals se’n celebrarà l’any vinent el tricentenari, en el mateix any que Catalunya acollirà el primer congrés internacional d’estudis occitans.

Han confirmat la seua assistència: Georg Kremnitz, de la Universitat de Viena, que s’encarregarà de la conferència inaugural del congrés; Stefano Asperti, de la Universitat de Roma – La Sapienza; Joan Veny, també ponent del congrés, de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Patric Sauzet i Joèla Ginestet, de la Universitat de Tolosa – Lo Miralh, respectivament secretari general i tresorera de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans; Arvèi Lieutard i Felip Martèl, de la Universitat de Montpeller – Pau Valèri; i Rosa María Medina, de la Universitat d’Oviedo, vicepresidenta de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans i representant -com Sauzet i Ginestet- del Consell d’Administració d’aquest organisme, els membres del qual també participen en el comitè científic. En representació del comitè organitzador hi assistiran Isabel Grifoll i Ramon Sistac, així com Flocel Sabaté i Aitor Carrera -també membres del comité científic-, tots ells de la Universitat de Lleida.

Podeu trobar més informació sobre el congrés en el següent enllaç: http://aieo2014.udl.cat

Dol per Martí de Riquer

Imatge

La Càtedra d’Estudis Occitans expressa el seu més sentit condol a la família i als amics del Doctor Martí de Riquer i Morera, que va traspassar ahir dimarts, 17 de setembre de 2013.

Recordem l’investigador, l’humanista i el gran filòleg, així com les seues grans contribucions al coneixement de la història de la literatura de l’Occitània i la Catalunya medievals. Els seus nombrosos treballs continuaran sent una referència per a la comunitat científica i de ben segur que un gran estímul per a les noves generacions d’investigadors.

Estudiants d’occità de la UdL participen com a voluntaris en l’Estivada, que enguany arriba a la vintena edició

Imatge

La trobada anual més important sobre la llengua i la cultura occitanes és l’Estivada de Rodés. Aquesta trobada té lloc normalment pels volts de la tercera setmana de juliol a la capital del Roergue (el departament francès de l’Avairon, a la regió de Migdia-Pirineus), en ple centre del domini lingüístic occità. Enguany se celebrarà del 23 al 28 de juliol. L’Estivada de Rodés es defineix com un Festenal Interregional de las Culturas Occitanas, i consisteix en sis dies amb activitats de tota mena relacionades amb l’occità i la cultura que l’envolta: conferències, xerrades, esdeveniments literaris, tallers gastronòmics, balètis (balls populars) o, evidentment, grans concerts. Durant tota la setmana l’Estivada disposa també d’una presència permanent d’estands de tota mena d’organismes i associacions, on es poden adquirir –per exemple– les principals produccions lingüístiques, literàries i musicals occitanes dels darrers anys.

Cada any nombroses persones participen desinteressadament en les tasques quotidianes que generen les activitats de l’Estivada, que compta amb el suport de nombroses institucions de l’Estat francès (vuit regions on es parla occità, el Ministeri de Cultura i Comunicació, el mateix Senat…) i també de la Generalitat de Catalunya i del Conselh Generau d’Aran. La direcció de l’Estivada va mostrar en tot moment una predisposició entusiasta a la possibilitat d’acollir estudiants d’occità de la Universitat de Lleida.

De manera pilot, doncs, enguany dos dels nostres alumnes de darrer curs del Grau en Estudis Catalans i Occitans podran viure una setmana de cultura occitana al bell mig del Roergue, amb les despeses cobertes. Tindran l’oportunitat, no només d’assistir a tota mena d’actes en occità i sobre l’occità, sinó de fer un ús pràctic d’aquesta llengua en tota mena de situacions. Des de la Càtedra d’Estudis Occitans esperem que aquesta experiència pilot pugui ampliar-se en els anys vinents a més estudiants de la Universitat de Lleida, perquè puguin perfeccionar-se sobre el terreny en la llengua de Frederic Mistral o de Joan Bodon, que per cert va nàixer no gaire lluny de Rodés.

Trobareu tota la informació sobre l’Estivada a www.estivada-rodez.org

 Altres activitats del juliol

Durant la primera setmana de juliol dos professors de la Càtedra d’Estudis Occitans van participar en la Setmana Culturau del Conselh Generau d’Aran. Aquesta setmana, que comptava amb tota mena de conferències sobre aspectes diversos relacionats amb la Vall d’Aran i la seua llengua, va tenir lloc de l’1 al 5 de juliol. Aitor Carrera i Jordi Suïls van encarregar-se d’impartir deu hores de perfeccionament en aranès, adreçat a persones interessades a obtenir un grau de coneixement superior al del nivell C del Conselh Generau d’Aran. Aquesta formació era en certa manera una continuació de la que aquests mateixos professors van impartir l’any passat a Les, aproximadament per les mateixes dates, amb un públic format exclusivament per professionals aranesos de l’ensenyament.

Activitats del mes de juny

Imatge

 

Amb l’arribada del Mostra-Lleida 1mes de juny, Lleida es prepara per acollir una nova edició de la Mòstra de Cinèma Occitan, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la qual col·labora la nostra universitat. La Mòstra s’inaugurarà un any més a la ciutat de Lleida, i d’aquí començarà el recorregut que la durà durant tot el 2013 per diverses poblacions dels dominis occità i català, en tres estats diferents.

Durant aquest període, fins a la darrera projecció a Lleida al mes de desembre i a Barcelona al novembre, s’aturarà en ciutats occitanes com Tolosa, Bordeus, Montalbà o Pàmies, i fins farà parada en grans esdeveniments multitudinaris com l’Estivada de Rodés. En aquest enllaç trobareu tota la informació necessària sobre la Mòstra.

 

A la ciutat de Lleida el programa d’activitats és el següent:

Dimars 18 de junh a 20 oras

Castell del Rei, Turó de la Seu Vella

Lenga d’Amor. Dobertura de la Mòstra de Cinèma Occitan. Presentacion del filme per son realizator, Patric Lavaud.

Dijòus 20 de junh a 20 oras

Espai Funàtic

Tot un hormatge. Presentacion del filme per Alba Bosch, reviraira dels sostítols en catalan, estudianta del Grau en Estudis Catalans e Occitans de l’Universitat de Lhèida.

Dimècres 26 de junh a 21 oras 30

Cafè del Teatre de l’Escorxador

Lu doien de Sent Aforian

La PEBR a la fèsta de Lou Dalfin

-Setembre

Castell del Rei, Turó de la Seu Vella

Patrimòni occitan, l’héritage d’une civilisation. Presentacion del numèro 38 de la revista Arts, del Cercle de Belles Arts de Lhèida, consacrat a la lenga occitana.

Diluns 9 de decembre a 19 oras e a 22 oras

CaixaFòrum Lleida

Robèrt Lafont, un écrivain dans le siècle. Presentacion per Aitor Carrera, director de la Cadièra d’Estudis Occitans.

 

D’altra banda, podeu accedir també, a través d’aquest enllaç, al vídeo de l’acte Commemoració dels 700 anys de la reintegració de la Vall d’Aran a Catalunya, que va tenir lloc el passat 4 de juny a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi van intervenir, entre altres, Ramon Sistac, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Lleida i membre de la Càtedra; Pere Benito, igualment professor de la Universitat de Lleida; i Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans.

Ladí i aranès. Similituds i diferències

Imatge

Ahir dimarts 21 de maig va tenir lloc a l’Edifici del Rectorat la presentació del treball de Michela Giovannini, investigadora provinent de la Universitat de Trento que actualment desenvolupa una part de la seua recerca a la nostra universitat. El treball en curs de Giovannini, que s’inscriu en el marc de la seua investigació de doctorat, mira d’estudiar comparativament dues varietats romàniques de dos estats diferents: l’occità de la Vall d’Aran i el ladí de la vall de Fassa, a la província de Trento. Al voltant d’una vintena d’estudiants d’occità de la Universitat de Lleida, així com algunes altres persones interessades en el tema de la presentació, van tenir l’oportunitat de seguir les explicacions de Giovannini.

Aquesta presentació va consistir d’entrada a situar el ladí en el marc de les minories lingüístiques de l’Estat italià, i per tant a fer referència a disposicions legals que afecten també la llengua occitana al Piemomichelant, com les conegudes Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche de 1999. Giovannini va fer una descripció didàctica i acurada de la situació actual del ladí a Itàlia, tant des d’un punt de vista legislatiu com sociolingüístic. Malgrat algunes proximitats geogràfiques, socials i fins econòmiques evidents amb la Vall d’Aran (comunitats petites de muntanya, amb activitats productives semblants i fins estructures col.lectives a vegades paral.leles), Giovannini va remarcar algunes diferències importants entre la varietat de Fassa i l’aranès, com per exemple el fet que, malgrat que els respectius territoris tinguin un nombre similar de població, l’occità a la Vall d’Aran disposa proporcionalment de la meitat de parlants que el ladí a la vall de Fassa. Posteriorment, Giovannini va passar a presentar les bases del seu estudi comparatiu, i va centrar-se específicament en aspectes lexicals que tenen a veure amb la innovació terminològica i en els criteris aplicables en la denominació de nous referents en ladí i en aranès. L’estudi de Giovannini, doncs, s’endinsa en un àmbit molt interessant per a varietats que no han assolit encara la plena normalització social, i en aspectes que van de la interferència de les llengües dominants fins a la deficiència creativa pròpia de les varietats lingüístiques amenaçades, que cal suplir amb accions decidides en l’àmbit de la codificació lingüística.

 

El ladí i l’aranès. Presentació d’un estudi contrastiu

Imatge

El proper dimarts 21 de maig la Universitat de Lleida tindrà l’oportunitat d’acollir una primera presentació d’un estudi comparatiu en curs entre l’occità de la Vall d’Aran i el ladí de la vall de Fassa, una varietat retoromànica que es parla als Dolomites italians. Aquesta varietat disposa d’un context social i geogràfic, i de fet unes particularitats sociolingüístiques, que poden ser comparades amb els de l’aranès (de qui el separen, tanmateix, nombrosos aspectes, per exemple en l’àmbit de la producció i les iniciatives normativitzadores o de la visibilitat pública de la llengua). La presentació tindrà en compte aspectes sociolingüístics, i especialment qüestions relacionades amb la codificació d’aquelles dues varietats romàniques i en el paper que juga la interferència de les llengües estatals. Aquestes qüestions poden ser molt útils en un moment en què precisament un dels temes d’actualitat és la necessitat que l’aranès i el conjunt de la llengua occitana disposin d’una autoritat reguladora en matèria lingüística.

La presentació anirà a càrrec de Michela Giovannini, investigadora provinent de la Universitat de Trento (Itàlia), que n’és l’autora. Giovannini ha realitzat durant bona part d’aquest curs acadèmic una estada de recerca a la Universitat de Lleida, on ha rebut formació específica en llengua occitana, tant en la varietat referencial del llenguadocià com, evidentment, en aranès, una de les dues peces centrals de la seua investigació. Actualment realitza la seua tesi doctoral sobre el ladí i l’aranès, de la qual és tutora la professora Patrizia Cordin, de la Universitat de Trento, i cotutor el professor Aitor Carrera, de la Universitat de Lleida.

La presentació tindrà lloc a les 11:30 hores del matí, a l’aula 2.27 de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Estarà adreçada als estudiants d’occità del Grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, però com en altres ocasions serà també oberta als altres membres de la comunitat universitària que hi vulguin assistir, així com al públic en general.

A propòsit del ladí, vegeu l’article que li dedica l’Andreu Bosch.