Dol per Martí de Riquer

Imatge

La Càtedra d’Estudis Occitans expressa el seu més sentit condol a la família i als amics del Doctor Martí de Riquer i Morera, que va traspassar ahir dimarts, 17 de setembre de 2013.

Recordem l’investigador, l’humanista i el gran filòleg, així com les seues grans contribucions al coneixement de la història de la literatura de l’Occitània i la Catalunya medievals. Els seus nombrosos treballs continuaran sent una referència per a la comunitat científica i de ben segur que un gran estímul per a les noves generacions d’investigadors.



Estudiants d’occità de la UdL participen com a voluntaris en l’Estivada, que enguany arriba a la vintena edició

Imatge

La trobada anual més important sobre la llengua i la cultura occitanes és l’Estivada de Rodés. Aquesta trobada té lloc normalment pels volts de la tercera setmana de juliol a la capital del Roergue (el departament francès de l’Avairon, a la regió de Migdia-Pirineus), en ple centre del domini lingüístic occità. Enguany se celebrarà del 23 al 28 de juliol. L’Estivada de Rodés es defineix com un Festenal Interregional de las Culturas Occitanas, i consisteix en sis dies amb activitats de tota mena relacionades amb l’occità i la cultura que l’envolta: conferències, xerrades, esdeveniments literaris, tallers gastronòmics, balètis (balls populars) o, evidentment, grans concerts. Durant tota la setmana l’Estivada disposa també d’una presència permanent d’estands de tota mena d’organismes i associacions, on es poden adquirir –per exemple– les principals produccions lingüístiques, literàries i musicals occitanes dels darrers anys.

Cada any nombroses persones participen desinteressadament en les tasques quotidianes que generen les activitats de l’Estivada, que compta amb el suport de nombroses institucions de l’Estat francès (vuit regions on es parla occità, el Ministeri de Cultura i Comunicació, el mateix Senat…) i també de la Generalitat de Catalunya i del Conselh Generau d’Aran. La direcció de l’Estivada va mostrar en tot moment una predisposició entusiasta a la possibilitat d’acollir estudiants d’occità de la Universitat de Lleida.

De manera pilot, doncs, enguany dos dels nostres alumnes de darrer curs del Grau en Estudis Catalans i Occitans podran viure una setmana de cultura occitana al bell mig del Roergue, amb les despeses cobertes. Tindran l’oportunitat, no només d’assistir a tota mena d’actes en occità i sobre l’occità, sinó de fer un ús pràctic d’aquesta llengua en tota mena de situacions. Des de la Càtedra d’Estudis Occitans esperem que aquesta experiència pilot pugui ampliar-se en els anys vinents a més estudiants de la Universitat de Lleida, perquè puguin perfeccionar-se sobre el terreny en la llengua de Frederic Mistral o de Joan Bodon, que per cert va nàixer no gaire lluny de Rodés.

Trobareu tota la informació sobre l’Estivada a www.estivada-rodez.org

 Altres activitats del juliol

Durant la primera setmana de juliol dos professors de la Càtedra d’Estudis Occitans van participar en la Setmana Culturau del Conselh Generau d’Aran. Aquesta setmana, que comptava amb tota mena de conferències sobre aspectes diversos relacionats amb la Vall d’Aran i la seua llengua, va tenir lloc de l’1 al 5 de juliol. Aitor Carrera i Jordi Suïls van encarregar-se d’impartir deu hores de perfeccionament en aranès, adreçat a persones interessades a obtenir un grau de coneixement superior al del nivell C del Conselh Generau d’Aran. Aquesta formació era en certa manera una continuació de la que aquests mateixos professors van impartir l’any passat a Les, aproximadament per les mateixes dates, amb un públic format exclusivament per professionals aranesos de l’ensenyament.



Activitats del mes de juny

Imatge

 

Amb l’arribada del Mostra-Lleida 1mes de juny, Lleida es prepara per acollir una nova edició de la Mòstra de Cinèma Occitan, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la qual col·labora la nostra universitat. La Mòstra s’inaugurarà un any més a la ciutat de Lleida, i d’aquí començarà el recorregut que la durà durant tot el 2013 per diverses poblacions dels dominis occità i català, en tres estats diferents.

Durant aquest període, fins a la darrera projecció a Lleida al mes de desembre i a Barcelona al novembre, s’aturarà en ciutats occitanes com Tolosa, Bordeus, Montalbà o Pàmies, i fins farà parada en grans esdeveniments multitudinaris com l’Estivada de Rodés. En aquest enllaç trobareu tota la informació necessària sobre la Mòstra.

 

A la ciutat de Lleida el programa d’activitats és el següent:

Dimars 18 de junh a 20 oras

Castell del Rei, Turó de la Seu Vella

Lenga d’Amor. Dobertura de la Mòstra de Cinèma Occitan. Presentacion del filme per son realizator, Patric Lavaud.

Dijòus 20 de junh a 20 oras

Espai Funàtic

Tot un hormatge. Presentacion del filme per Alba Bosch, reviraira dels sostítols en catalan, estudianta del Grau en Estudis Catalans e Occitans de l’Universitat de Lhèida.

Dimècres 26 de junh a 21 oras 30

Cafè del Teatre de l’Escorxador

Lu doien de Sent Aforian

La PEBR a la fèsta de Lou Dalfin

-Setembre

Castell del Rei, Turó de la Seu Vella

Patrimòni occitan, l’héritage d’une civilisation. Presentacion del numèro 38 de la revista Arts, del Cercle de Belles Arts de Lhèida, consacrat a la lenga occitana.

Diluns 9 de decembre a 19 oras e a 22 oras

CaixaFòrum Lleida

Robèrt Lafont, un écrivain dans le siècle. Presentacion per Aitor Carrera, director de la Cadièra d’Estudis Occitans.

 

D’altra banda, podeu accedir també, a través d’aquest enllaç, al vídeo de l’acte Commemoració dels 700 anys de la reintegració de la Vall d’Aran a Catalunya, que va tenir lloc el passat 4 de juny a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi van intervenir, entre altres, Ramon Sistac, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Lleida i membre de la Càtedra; Pere Benito, igualment professor de la Universitat de Lleida; i Aitor Carrera, director de la Càtedra d’Estudis Occitans.



Ladí i aranès. Similituds i diferències

Imatge

Ahir dimarts 21 de maig va tenir lloc a l’Edifici del Rectorat la presentació del treball de Michela Giovannini, investigadora provinent de la Universitat de Trento que actualment desenvolupa una part de la seua recerca a la nostra universitat. El treball en curs de Giovannini, que s’inscriu en el marc de la seua investigació de doctorat, mira d’estudiar comparativament dues varietats romàniques de dos estats diferents: l’occità de la Vall d’Aran i el ladí de la vall de Fassa, a la província de Trento. Al voltant d’una vintena d’estudiants d’occità de la Universitat de Lleida, així com algunes altres persones interessades en el tema de la presentació, van tenir l’oportunitat de seguir les explicacions de Giovannini.

Aquesta presentació va consistir d’entrada a situar el ladí en el marc de les minories lingüístiques de l’Estat italià, i per tant a fer referència a disposicions legals que afecten també la llengua occitana al Piemomichelant, com les conegudes Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche de 1999. Giovannini va fer una descripció didàctica i acurada de la situació actual del ladí a Itàlia, tant des d’un punt de vista legislatiu com sociolingüístic. Malgrat algunes proximitats geogràfiques, socials i fins econòmiques evidents amb la Vall d’Aran (comunitats petites de muntanya, amb activitats productives semblants i fins estructures col.lectives a vegades paral.leles), Giovannini va remarcar algunes diferències importants entre la varietat de Fassa i l’aranès, com per exemple el fet que, malgrat que els respectius territoris tinguin un nombre similar de població, l’occità a la Vall d’Aran disposa proporcionalment de la meitat de parlants que el ladí a la vall de Fassa. Posteriorment, Giovannini va passar a presentar les bases del seu estudi comparatiu, i va centrar-se específicament en aspectes lexicals que tenen a veure amb la innovació terminològica i en els criteris aplicables en la denominació de nous referents en ladí i en aranès. L’estudi de Giovannini, doncs, s’endinsa en un àmbit molt interessant per a varietats que no han assolit encara la plena normalització social, i en aspectes que van de la interferència de les llengües dominants fins a la deficiència creativa pròpia de les varietats lingüístiques amenaçades, que cal suplir amb accions decidides en l’àmbit de la codificació lingüística.

 

El ladí i l’aranès. Presentació d’un estudi contrastiu

Imatge

El proper dimarts 21 de maig la Universitat de Lleida tindrà l’oportunitat d’acollir una primera presentació d’un estudi comparatiu en curs entre l’occità de la Vall d’Aran i el ladí de la vall de Fassa, una varietat retoromànica que es parla als Dolomites italians. Aquesta varietat disposa d’un context social i geogràfic, i de fet unes particularitats sociolingüístiques, que poden ser comparades amb els de l’aranès (de qui el separen, tanmateix, nombrosos aspectes, per exemple en l’àmbit de la producció i les iniciatives normativitzadores o de la visibilitat pública de la llengua). La presentació tindrà en compte aspectes sociolingüístics, i especialment qüestions relacionades amb la codificació d’aquelles dues varietats romàniques i en el paper que juga la interferència de les llengües estatals. Aquestes qüestions poden ser molt útils en un moment en què precisament un dels temes d’actualitat és la necessitat que l’aranès i el conjunt de la llengua occitana disposin d’una autoritat reguladora en matèria lingüística.

La presentació anirà a càrrec de Michela Giovannini, investigadora provinent de la Universitat de Trento (Itàlia), que n’és l’autora. Giovannini ha realitzat durant bona part d’aquest curs acadèmic una estada de recerca a la Universitat de Lleida, on ha rebut formació específica en llengua occitana, tant en la varietat referencial del llenguadocià com, evidentment, en aranès, una de les dues peces centrals de la seua investigació. Actualment realitza la seua tesi doctoral sobre el ladí i l’aranès, de la qual és tutora la professora Patrizia Cordin, de la Universitat de Trento, i cotutor el professor Aitor Carrera, de la Universitat de Lleida.

La presentació tindrà lloc a les 11:30 hores del matí, a l’aula 2.27 de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Estarà adreçada als estudiants d’occità del Grau en Estudis Catalans i Occitans de la Universitat de Lleida, però com en altres ocasions serà també oberta als altres membres de la comunitat universitària que hi vulguin assistir, així com al públic en general.

A propòsit del ladí, vegeu l’article que li dedica l’Andreu Bosch.

Jornalet, una iniciativa periodística digital occitana presentada a la UdL

Imatge

Una vintena d’estudiants d’occità del Grau en Estudis Catalans i Occitans, així com altres persones de la comunitat universitària, van tenir l’oportunitat, ahir dimarts dia 9 d’abril, d’assistir a la presentació a la Universitat de Lleida del diari digital Jornalet. Gaseta occitana d’informacions.

L’encarregat de dur a terme aquesta presentació va ser Ferriol Macip, director d’aquest diari digital occità que acaba de complir un any d’existència. Macip, en una intervenció íntegrament en occità, va fer balanç d’aquests dotze mesos de Jornalet, i va assenyalar, per exemple, que aquest nou diari digital ha servit, entre altres coses, per constatar la vitalitat de la llengua occitana a través de la xarxa.

Macip va explicar la feina quotidiana que suposa Jornalet, i també les principals aportacions d’aquesta nova publicació digital. Destaquem, per exemple, la presència d’una visió completa i autocentrada del domini lingüístic occità, l’ús d’una llengua estàndard apta per a la comunicació arreu del territori, o la presència de contribucions -en informació i en opinió- provinents dels quatre estats en què avui es parla occità: l’Estat francès, l’Estat espanyol, Itàlia i el Principat de Mònaco. Macip va donar també dades concretes sobre les visites que rep quotidianament Jornalet, que es manté en un creixement continu després d’un primer any que ha superat les previsions inicials pel que fa a lectors.

Participació en el Dia Mundial de la Poesia 2013

Imatge

 

Aquest dijous 21 de març Lleida, com tantes altres ciutats del país, acollirà nombrosos actes per commemorar el Dia Mundial de la Poesia. És en aquest marc que, a les set de la tarda, tindrà lloc a la Biblioteca Pública de la ciutat de Lleida la lectura multilingüe del poema de Zoraida Burgos Només la veu. La Càtedra d’Estudis Occitans participarà en aquesta trobada cultural, i ho farà de la mà del professor Ramon Sistac, que s’encarregarà de llegir en occità aquesta composició poètica.

Remarquem que aquest acte està organitzat conjuntament pels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, la Biblioteca Pública, la Paeria, la Diputació de Lleida, l’Associació Síndrome de Down i el Centre de Normalització Lingüística de Lleida. Durant l’acte es llegirà també el manifest del Dia Mundial de la Síndrome de Down.

Una cita cultural ineludible.

Xen Prèmi del Raconte en Occitan

Imatge

La Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, el Conselh Generau d’Aran i la Càtedra d’Estudis Occitans convoquen aquest any 2013 la desena edició del Prèmi de Raconte en Occitan. Tot seguit en teniu les bases:

REGLAMENT

1. Per concórrer al Prèmi, los trabalhs devon remplir las condicions seguentas:

a) Èsser inedits e escriches en occitan. Los trabalhs deuràn respectar la normativa establida per Loís Alibèrt dins sa Gramatica Occitana.

b) Aver una longor minimala de 100 paginas e maximala de 200 paginas, al format DINA4, amb la polissa Times New Roman, còrs 12 e espaci simple. Lo document deu èsser escrich sus una sola fàcia.

c) Aver pas ganhat un autre prèmi, ni esperar tanpauc lo verdicte d’autres prèmis.

2. S’establís un sol prèmi indivisible de 5000 èuros, somés a las retengudas fiscalas fixadas per la lei.

3. Pagès Editors SL publicarà e distribuirà l’obratge ganhaire e ne cedirà 15 exemplars a l’autor. Lo contracte d’edicion, signat per l’autor e l’ostal d’edicion, serà en acòrd amb las disposicions legalas en vigor. Per la primièra edicion, los dreches d’autor son ja compreses dins la soma del prèmi.

4. Caldrà presentar tres còpias del trabalh separadament, croquetadas o religadas, e encara una quatrena còpia sus un supòrt magnetic. Los trabalhs mostraràn pas l’identitat de l’autor, mas solament lo títol e una devisa o un pseudonim. Seràn acompanhats d’una envolopa tampada sus la quala s’indicarà lo pseudonim o la devisa, e que contendrà un document amb lo prenom, lo nom d’ostal, l’adreiça, la data de naissença e lo telefòn de l’autor, e encara una notícia biobibliografica.

5. Los trabalhs seràn presentats personalament o per letra recomandada, a la Fondacion Publica Institut d’Estudis Ilerdencs, Plaça de la Catedrala s/n, 25002 Lhèida, en indicant Prèmi del Raconte en Occitan. La darrièra escasença per presentar los trabalhs es lo 19 d’abril de 2013, abans 14 oras. Tocant la presentacion dels trabalhs mandats per letra recomandada, la data indicada sus l’envolopa o sul paquet serà presa coma data valabla. L’IEI assumirà pas cap de responsabilitat per la pèrda, lo retard o los damatges causats pendent lo mandadís.

6. La jurada se compausarà de personalitats reconegudas del mond literari e academic de l’occitan.

7. Lo prèmi se poirà declarar vacant se la jurada estima que los trabalhs atenhon pas la qualitat sufisenta. Tanlèu lo ganhant informat, lo verdicte se rendrà public dins la ceremònia de remesa del prèmi, e se poirà consultar mai tard sul sit internet de l’IEI: http://www.fpiei.cat

8. Tre que lo verdicte serà rendut, las òbras non premiadas restaràn tres meses a disposicion de lors autors per que las pòscan retirar personalament o per l’intermediari de personas autorizadas a o far per lo quite autor. Los autors poiràn demandar per escrich e per una letra recomandada que los trabalhs non premiats lor sián tornats per la pòsta, dins lo relambi establit, se se son engatjats explicitament a prene en carga las despensas de mandadís, e aquel mandadís serà realizat per d’entrepresas de transpòrt especializadas. Un còp lo relambi expirat, l’Institut d’Estudis Ilerdencs destruirà los trabalhs que sián pas estats retirats. L’organizacion del Prèmi entretendrà pas cap de correspondéncia a prepaus de la restitucion dels trabalhs a lors autors.

9. La remesa del Prèmi aurà luòc al moment d’una ceremònia que comptarà amb la preséncia de l’autor premiat (dijòus 20 de junh, a sèt oras e mièja del ser, dins la cort de l’IEI).

10. La participacion al Prèmi implica l’acceptacion del reglament e del verdicte de la jurada, qu’es sens apelacion.

Mirades sobre l’Aran i l’occità aranès

Imatge

El proper dilluns 29 d’octubre tindrà lloc a Barcelona una trobada científica sobre l’occità de la Vall d’Aran, que porta per títol Mirades sobre l’Aran i l’occità aranès. Aquesta trobada arriba en un moment en què l’occità ha esdevingut llengua oficial a tot el territori del Principat i en què s’espera el desplegament de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada l’any 2010 pel Parlament de Catalunya. Servirà, d’altra banda, per aproximar el públic barceloní a una realitat lingüística i cultural que a les Terres de Ponent és força més coneguda.

Les Mirades sobre l’Aran i l’occità aranès compten amb una participació activa de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, que en tant que organisme universitari que té entre els seus objectius la recerca sobre l’occità, no només col·labora en l’organització d’aquest encontre (que va a càrrec del projecte ParemioRom de la Universitat de Barcelona, Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori, del qual és investigador principal José Enrique Gargallo), sinó que hi aporta una part dels continguts científics. D’una banda, Aitor Carrera s’encarregarà d’una intervenció titulada Unitat i diversitat de l’aranès: geolingüística i geoparemiologia, en què es repassaran i revisaran els lligams de l’occità d’Aran amb els parlars occitans immediats i els tòpics associats a la caracterització lingüística de l’aranès. D’una altra, Jordi Suïls tractarà de qüestions sociolingüístiques en una altra ponència titulada Vida social de l’occità aranès, que servirà per fer una aproximació a la situació actual del gascó a la Vall d’Aran. Els membres de l’associació de guies turístics Aran Culturau, a més, a través d’una intervenció sobre cartografia i excursionisme, tindran l’oportunitat de donar a conèixer als assistents a la trobada el mapa aranès en la revisió toponímica del qual van participar els investigadors de la Càtedra d’Estudis Occitans, que va ser presentat a la Universitat de Lleida la passada primavera, en un acte en què van prendre part els estudiants d’occità del Grau en Estudis Catalans i Occitans de la mateixa UdL.

Podeu accedir al programa complet de la jornada a través d’aquest enllaç.

Aranès a TV3. La CEO assessora KMM

Imatge

Aquest dimecres 10 d’octubre està previst que TV3 emeti el dissetè capítol de Kubala, Moreno i Manchón

L’occità –i concretament, l’aranès– hi serà present a través d’alguns diàlegs, per als quals s’ha comptat amb la intervenció de la Càtedra d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, que no només s’ha encarregat de revisar formalment els diàlegs en qüestió, sinó que n’ha determinat també la realització fonètica. De fet, el capítol permetrà veure que un dels personatges principals d’aquesta sèrie –que fins ara ha obtingut uns bons resultats d’audiència– és occitanoparlant.

Encara que la presència de l’aranès pot ser qualificada d’anecdòtica, remarquem que serà el primer cop que l’occità apareix en una sèrie de ficció emesa per TV3. Si deixem de banda el sistema dual, a més, el canal principal de Televisió de Catalunya no oferia la possibilitat de sentir occità en horari de màxima audiència per a tot el territori català d’ençà que el programa Caçadors de paraules va dedicar íntegrament una de les seues emissions a l’aranès, l’any 2008.